L'anàlisi d'Antoni Bassas: "El vell truc de Sánchez i Macron a Barcelona"
“Aquí no s’ha acabat res!”, però, de moment, el que continua és la voluntat de la gent i la incapacitat dels partits polítics independentistes per ajuntar aquesta voluntat.
La supèrbia de la Moncloa és considerable. Fins i tot els seus amics unionistes catalans els han advertit que potser, en vigílies de la cimera de Barcelona, no vagin dient que el Procés s’ha acabat. Però ahir, a Tele 5… Bolaños diu: “Han dit que ho tornaran a fer. No ho faran. No ho tornaran a fer. I a més, és que ells mateixos, en les seves declaracions, ho reconeixen. Sap qui va ser el primer que va dir que el procés sobiranista havia acabat? Va ser un Sánchez, però no Pedro Sánchez, el president del Govern, sinó Jordi Sánchez, que era un dels líders independentistes. Miri, l’independentisme vol aïllar Catalunya. Vol aïllar Catalunya d’Espanya i de la resta d’Europa.”
Home, el que vol aïllar Catalunya d’Europa és l’estat espanyol quan triga dècades a fer la connexió ferroviària per alta velocitat o quan no acaba el Corredor Mediterrani. I no faci jocs de mans: Jordi Sánchez parlava de la fi d’aquesta temporada del Procés quan es va trencar el govern Esquerra-Junts. Vostè està dient que Sánchez ha desinflamat el problema i el té encarrilat.
La resposta estava cantada. Aquest matí, milers d'independentistes s’han concertat al peu del Palau Nacional de Montjuïc des d’hores abans que hi arribessin els presidents Sánchez i Macron. O sigui que la tria propagandística de Barcelona que va fer Sánchez ha tornat a convertir la capital del país en l’escenari de les grans manifestacions independentistes.
I, amb tot, i després de tant desencant, els manifestants han representat avui la dignitat de qui no es deixa entabanar pel broc gros amb les martingales de sempre. Martingales com les de Macron, avui, a El País, on dialoga amb Javier Cercas.
Macron parla del “debat, la dialèctica permanent que hi ha entre la qüestió catalana i l’espanyola”, però hi ha un moment que el president de la República Francesa diu: “Crec en el patriotisme, que no és nacionalisme. El patriotisme és l’amor al nostre país, la seva defensa; el nacionalisme és l’odi a l’altre”.
No, monsieur le président. El patriotisme és com en diuen del seu nacionalisme els que tenen un estat. Si tens un estat pots dir “Todo por la patria” sense que ningú et digui nacionalista. Miri si n’és de nacionalista el patriotisme, que un patriota pot organitzar, armar i pagar un grup de persones perquè matin en defensa de la pàtria.
Eh que és fàcil, dir que tu no ets nacionalista sinó patriota, i parlar amb la bandera al darrere, un soldat uniformat que et presenta armes i en acabat, fer sonar l’himne nacional? Normalment, un patriota és un nacionalista que un dia va guanyar una guerra. Monsieur Macron, aquest truc conceptual ens el sabem de memòria.
A la cimera, avui Sánchez i Macron parlaran d’interconnexió, de connectar una canonada submarina entre Barcelona i Marsella per transportar-hi hidrogen. Però, oh, ironia, els passos fronterers que interconnecten la Catalunya separada pel Pirineu els tanca un prefecte, el governador civil de la província o departament francès.
I firmaran un tracte d’amistat, mentre mantenen la seva enemistat amb la llengua catalana a Espanya i a França i a la Unió Europea, perquè ja se sap que una nació és, fonamentalment, una cultura i Espanya es vol tallar pel mateix patró que França: un estat, una nació, però no un estat plurinacional.
A la tarda està prevista una visita de Sánchez i Macron al Museu Picasso, un altre espanyol que per interconnectar-se amb París va passar primer per Barcelona. Justament es tracta de superar això: que la connexió política i cultural sigui París-Madrid.
Avui estem assistint a una exhibició del poder dels estats i la seva lògica. A Catalunya, una trobada hispano-francesa remena una ferida antiga que no s’ha tancat mai, sobretot quan el president de França és convidat pel president d’Espanya a Barcelona sense passar per Catalunya.
Una altra cosa és si aquesta flor farà estiu. Els manifestants s’han convocat sota l’eslògan “aquí no s’ha acabat res!”, però no està gens clar què és el que continua. De moment, la voluntat de la gent i la incapacitat dels partits polítics independentistes per ajuntar aquesta voluntat.
Bon dia.