L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tsunami terrorista? Això no és justícia sinó persecució judicial'

Els pagesos venen avui a Barcelona, a portar-hi les seves protestes.

Seguint el camí de la protesta que han marcat els agricultors francesos, els catalans han sortit a clamar que no poden més de burocràcia i de veure que se’ls obliga a complir una normativa que no compleix el producte que ve de fora de la Unió Europea (més barat), més la suma de tot de malestars de sempre, agreujats per la sequera, que deixa els camps erms; el canvi d’estacions, que fa parar bojos els arbres i els animals, i la falta de relleu generacional. Senties ahir els pagesos a les carreteres i el missatge de fons és que s’està acomiadant l'última generació. 

La protesta ha funcionat: la presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen, va anunciar ahir que retirava el pla antipesticidies i va prometre incentius econòmics per fer una transició ecològica justa. 

A veure, és complicat. La UE ha dictat normes des dels despatxos de Brussel·les per avançar en el compliment dels objectius del canvi climàtic (que són els de tothom, perquè sense terra no hi haurà pagesos), però sense escoltar els interessos dels pagesos (i sense pagesos no hi haurà menjar, ni ningú vivint fora de les ciutats, perquè no s’hi guanyarà la vida). I, compte, perquè l’extrema dreta ho està intentant capitalitzar com un èxit (la protesta i la retirada) de cara a les eleccions europees, el diumenge 9 de juny d’aquest any. 

En aquest sentit, que la reacció del Govern ahir fos de sortir a dir que “empatitzava” amb els pagesos és molt pobra. Perquè no tot és culpa de Brussel·les o Madrid. Si els pagesos catalans surten en massa a tallar carreteres i la Generalitat no té res a fer ni a dir sobre les seves protestes, excepte mostrar-los simpaties, per què tenim una conselleria d’Agricultura? És l’acudit del Ferreres d’avui: “La pluja no la controlem, les canonades de l‘aigua tampoc!”

I després, amnistia. Cada dia que passa la veig més negra, almenys per a Carles Puigdemont. Els fiscals del Tribunal Suprem volen processar el president a l’exili per terrorisme. Ho van votar ahir i hi van veure indicis, per 12 a 3. Tant és així que els fiscals s’han enfrontat al fiscal general de l’Estat (que tal com ens va recordar Pedro Sánchez, depèn de Pedro Sánchez), que no veu terrorisme en les protestes de Tsunami. I, compte, perquè el fiscal general pot imposar el seu criteri per no acusar Puigdemont de terrorisme, però qui tindrà l'última paraula de posar-lo o no dins la causa amb terrorisme serà el jutge Marchena, el mateix que va processar els presos polítics per rebel·lió, que com a president de la sala d’admissions haurà de decidir si obre una investigació contra Puigdemont. O sigui que ja es poden imaginar què pot acabar passant.

A part que la dreta nacionalista espanyola (valgui la redundància) ha aconseguit que els populars europeus els facin cas. Ahir el vicepresident de la Comissió, Schinas, va parlar de la trama russa del sobiranisme en una intervenció al Parlament Europeu. A Schinas, casat amb una espanyola, el PP el considera un espanyol disfressat de grec. Qualsevol intent de considerar terrorisme Tsunami és un abús de poder judicial, a part d’un insult a la memòria de les víctimes del terrorisme i a la intel·ligència. 

Bon dia.