L'anàlisi d'Antoni Bassas: "La Trump espanyola"

La setmana que tanquem avui referma la idea que la política catalana està esbufegant en un replà. Tot just fa un mes que Salvador Illa va prendre possessió, que Puigdemont va venir i va marxar, el nou Govern encara està fent nomenaments i canvis, els partits estan preparant congressos, la Diada ha tret menys gent al carrer que anys enrere i, alhora, no hi cap moviment polític que tregui al carrer tanta gent com l’independentisme. 

Fidel a la seva imatge de polític seriós i previsible, l'únic toc de rebel·lia que es permet Salvador Illa és el color dels seus mitjons. Per a la resta, el seu relat nacional continua per sota del radar. Al discurs de l’Onze de Setembre d’aquesta setmana va tornar a repetir que “és català tot aquell que vingui a millorar Catalunya”, una declaració de mínims amb una base molt poc sòlida, perquè ningú que emigra ho fa pensant en millorar un país, sinó en millorar la seva situació personal. En una línia semblant ha anat, aquesta setmana, el discurs internacional del Govern. 

El nostre corresponsal a Brussel·les, Gerard Fageda, fa la crònica de l’acte de la Diada a la delegació del Govern a Brussel·les. El conseller d’Exteriors, Jaume Duch, va parlar d’“una Catalunya oberta en què hi cap tothom”, amb lleialtat a la Constitució i als Tractats de la Unió, i tot pronunciat en presència de l'“excelentísimo embajador de España”.

Mentrestant, l’amnistia continua sense amnistiar Puigdemont i el finançament singular pactat entre PSC i ERC s’ha convertit en una nova raó per viure de l’espanyolisme, com abans ho va ser l’Estatut o qualsevol altra proposta de millora que es formuli des de Catalunya. Sentin Ayuso, ahir, al debat de l’estat de la regió madrilenya:

“Quan s’alimenta una suposada madrilenyofòbia per justificar i, després, ficar les mans a les butxaques a tots els ciutadans que cotitzen en aquesta regió, no els hi fa cosa. Quan la recaptació d’una família madrilenya vagi a parar a la burgesia nacionalista catalana, no els hi farà gens de mal. Abans s'uniran els independentistes que la Comunitat de Madrid. Les esquerres volen que els madrilenys i la classe mitjana catalana paguem els privilegis dels independentistes. I no ho consentirem”.

Ayuso construeix les mentides igual com fa Trump. Amb guerra cultural contra l’esquerra i amb mentides en què atribueix als altres el que en realitat és o fa ella. Acaba d’anunciar la creació d’un centre per a homes víctimes de la violència sexual. Parlem de privilegis? Acaba d’anunciar una rebaixa fiscal per la qual el seu govern deixarà d’ingressar 180 milions d'euros. Parla de Madrid com si l’efecte capitalitat no existís, com si Madrid no hagués xuclat la riquesa de les dues Castelles i més enllà, com si el 120% d'inversió de l’Estat no existís, com si l’Espanya radial no existís, com si no fos l’autonomia que menys diners dedica per habitant a polítiques socials. Com si el discurs de la burgesia catalana encara s’aguantés. La dreta espanyola i una part del PSOE viuen al voltant de l’amnistia i el finançament, és a dir, de Catalunya. Som el seu etern replà.

Bon dia.