L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tribunal Suprem: «Puigdemont, a prisión»'

Perquè consti en acta a la nostra anàlisi, la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar Puigdemont, Junqueras i altres presos polítics i exiliats perquè troba que el delicte de malversació no és amnistiable és una barbaritat.

És inventar-se una interpretació de la llei. És evident que es tracta de no aplicar la llei. La llei diu que si t'has enriquit personalment, no entres a l’amnistia. Però que si no t’has enriquit, els tribunals t’han d’amnistiar. I això és el que va passar. Ningú no pot dir que Puigdemont o Junqueras es van posar un euro a la butxaca. Doncs bé, el que diu el Suprem és que si haguessin pogut o volgut haurien pagat ells de la seva butxaca el referèndum, però van estimar-se més fer-ho amb el patrimoni aliè que els era confiat, i que el van destinar als seus propis objectius personals, “que no per ser polítics deixen de tenir un vessant també particular o sectari”. O sigui: vostè potser no es va enriquir però va fer mal ús dels diners públics, i per això no l’amnistio. Però la llei que va aprovar el Congrés deixa clar que si no hi ha enriquiment cal aplicar l’amnistia. O sigui que aquesta sentència del Suprem supera tot el que hem vist fins ara, i mira que n’hem vist, de coses. No cal ser jurista per entendre que un jutge ha de respectar l’esperit i la lletra de la llei, però és que aquí no respecten ni l’esperit (amnistieu) ni la lletra (si no hi ha enriquiment personal, és una malversació amnistiable). L’excés d’interpretació esbiaixada és tan manifest que a l’editorial d’El País parlen avui de “justícia creativa” i recorden que quan el Suprem va sentenciar els presos polítics no va dir res d’enriquiment personal.

 Què vol dir, això, en termes pràctics? Que Puigdemont, Junqueras i companyia seran amnistiats algun dia, potser d'aquí mesos o potser un any, però no ara. Que si a l’agost Puigdemont torna serà detingut, i que Llarena pot decretar presó per a ell. I si va a la presó, el sistema judicial espanyol no el deixarà anar tan fàcilment. “Puigdemont a prisión” és el nou “Una, grande y libre”. Està per veure si Junts i Puigdemont mateix veuen en aquesta amenaça certa un incentiu per anar a la repetició electoral, perquè Puigdemont va donar la seva paraula que vindria a un debat d’investidura, d’ell o d’Illa. Però el mateix president a l’exili no es fa cap il·lusió que pugui tornar en llibertat. El Tribunal Suprem ha fet política, i ha decidit fer política de confrontació. Mentre això sigui així, el retrobament de Sánchez és paper mullat.

Tot això el mateix dia que el jutge Aguirre surt en uns àudios vantant-se que gràcies a ell al govern espanyol li queden dos telediaris alemanys, i ho remata amb una expressió barroera. A quina hora cessen de les seves funcions el jutge Aguirre? Grills.

Ahir es va saber que precisament Puigdemont i Junqueras van trobar-se aquest cap de setmana. Hem pogut saber que va ser una trobada llarga, d’hores, amb un contingut i un to molt personal, en què els dos van parlar i es van escoltar sense problemes, tenint en compte que venen d’un desacord del 2017 que els ha marcat a ells, i també a la política catalana, per sempre.

Bon dia.