L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trencar cames i trencar un projecte'

En la vigília de la festa nacional comencem subratllant dues notícies que ens toquen més de la vora del que no sembla:

Si es treuen un bitllet de la butxaca (en el supòsit que encara vagin amb bitllets) probablement portarà la firma d'aquest senyor, Mario Draghi, expresident del BCE. Ahir va presentar un pla perquè la UE pugui aguantar l'estrebada de la Xina i dels Estats Units: un pla Marshall, una inversió multimilionària per millorar la productivitat europea sense tocar el model social europeu. I tot això qui ho paga?, que demanaria Pla. Doncs una nova emissió de deute públic a càrrec dels estats membres. És difícil que aquest projecte tiri endavant, i potser és una proposta de màxims perquè en quedi alguna cosa, però aquí tenen un concepte que ha vingut per quedar-se: “decadència europea”.

I mentrestant, Alemanya posa controls a totes les seves fronteres (fa frontera amb 9 estats) per “reduir la migració irregular”. A Alemanya se li amunteguen els mateixos problemes que aquí i que estan fent créixer l’extrema dreta, amb la diferència que si la que deixa de creure en els valors de la UE és Alemanya, a la resta de la UE ja ens podem anar calçant.

I Esquerra. D’ençà que l’ARA va revelar que els cartells contra els germans Maragall els havia fet l’estructura “B” del partit, Esquerra no ha parat de caure pel pendent. Ahir al matí, Catalunya Ràdio va publicar un missatge demolidor per a Marta Rovira (“potser arrencarem uns vots de solidaritat”) i a la tarda, la secretària general del partit s’hi va tornar amb una carta oberta en què donava a entendre que l’autor de la filtració era algú que estava ajudant la campanya d’Oriol Junqueras quan, de fet, “des de la presidència del partit (Junqueras) es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més: “Som massa tous, també hem de trencar cames”). I afegia Rovira que ella també té “captures, comentaris privats i converses” i que no les va esbombant.

Que Junqueras i Rovira no s’avenien no era un secret. I el que en temps es va conèixer com “el tàndem” (ell era l’ideòleg i ella la gestora eficaç) ha acabat per trencar-se per l’eix. La distància imposada per la presó, l’exili, la personalitat críptica, esmunyedissa de Junqueras, ha acabat amb aquell lideratge dual.

Això seria passat (i de fet, Marta Rovira plegarà després del Congrés) si no fos que Junqueras opta a la reelecció a la presidència del partit. És als militants d’Esquerra als quals correspon decidir si aquest congrés és o no l’ocasió d’or de fer cau i net, i que Junqueras i Rovira siguin substituïts per persones que no tinguin res, o gaire a veure amb cap dels dos. Difícil, perquè han manat des del 2011 i els quadres del futur s’han fet sota la seva ombra. Però entre l’estructura B i aquest esbudellament públic, la continuïtat no sembla la millor opció. Esquerra ha crescut extraordinàriament aquests anys, i ha arribat a tenir la presidència de la Generalitat. Algú va pensar que calia trepitjar fort, desacomplexadament, davant Convergència o Junts i davant el PSC. I desacomplexadament volia dir trencar cames, arribat el cas. Es comença trencant cames i s’acaba per trencar el partit.

Bon dia.