L'anàlisi d'Antoni Bassas: "El trasllat d'empreses i el ciment armat"

L’empresa catalana Molins (abans Ciments Molins) ha decidit retornar la seu social a Catalunya, per unanimitat del consell d’administració de l’empresa (familiar), que cotitza a la borsa espanyola. 

Fonts de la companyia van assegurar que la decisió de portar la seu social de nou a Catalunya s’ha pres “pensant en el millor interès de la companyia”. El 20 d’octubre del 2017 el consell d’administració de Molins va acordar traslladar la seva seu social de Sant Vicenç dels Horts a Madrid a causa de la “situació política i social” que es vivia a Catalunya i de “la inseguretat jurídica que això provocava”. La seu de Molins tornarà a Sant Vicenç dels Horts, on ja havia estat abans i on l’empresa té el principal centre industrial.

Immediatament, el president de la Generalitat, Salvador Illa ha piulat: Grans empreses tornen a Catalunya. Podem obrir una etapa d’avenços si fem bé la feina. Bon govern, estabilitat política i seguretat jurídica per generar prosperitat i ocupació. Continuem treballant perquè Catalunya sigui de nou motor econòmic d’Espanya i d’Europa en benefici de tothom. 

A veure, anem per parts. El trasllat d’empreses va ser una operació d’estat, amb el mateix cap d’estat al capdavant, tal com va explicar l’ARA el 2018. El rei Felip de Borbó i el president espanyol Mariano Rajoy i el seu govern es van unir per forçar canvis de seus de bancs, grans empreses i multinacionals i estendre el pànic. O sigui que a la intranquil·litat i la inseguretat jurídica també hi van contribuir els poders de l’Estat, que van posar una catifa vermella a les empreses perquè marxessin. I si volen que parlem de violència, l’única violència que hi va haver aquells dies la va posar l’Estat, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. I després hi ha hagut, i encara hi ha, persecució judicial (que ara, per cert, està tastant el president Sánchez mateix).

I pel que fa a les afirmacions del president, ¿l'apel·lació a la prosperitat la fa pels més de 20 anys que van passar entre l’AVE Madrid-Sevilla i el tren d’alta velocitat a la frontera amb França? ¿O per la inexistència del Corredor Mediterrani? ¿Pel servei de Rodalies? ¿Pels milers de milions que se’n van i no tornen? ¿Tranquil·litat, en un país com Espanya, on les empreses no s'atreveixen a etiquetar en català si venen Espanya per por a perdre clients?

I, finalment, diu el president Illa (i ho repeteix en una piulada després de reunir-se amb el ministre Cuerpo) que Catalunya vol tornar a ser el motor econòmic d’Espanya i un dels motors econòmics d’Europa. Però, a veure, amb Procés o sense, Catalunya no ha deixat de ser el motor econòmic d’Espanya. Amb el 16% de la població, representa el 20% del PIB espanyol i el 25% de les exportacions. Per què els presidents de les autonomies espanyoles estan en contra del finançament singular? Perquè temen no poder rebre els diners que venen de Catalunya. No es pot dir que Catalunya vol tornar a ser el motor econòmic d’Espanya, perquè ja ho és. I, sisplau, espavilem-nos amb el sistema de finançament singular i posem al centre la prosperitat dels catalans, assetjats per la carestia de la vida, la falta d'habitatge i l’exclusió social. 

Bon dia.