L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trapero, de policia a polític'

Torna Trapero. El consell executiu de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, nomena avui Josep Lluís Trapero com a nou director general dels Mossos. És un càrrec polític que farà que, paradoxalment, el policia més famós de Catalunya hagi d’anar, a partir d’ara, vestit de paisà i sense placa ni pistola.

La força simbòlica de Trapero és tan alta que el mateix Salvador Illa, quan era candidat, va avançar en un debat electoral que el nomenaria director general dels Mossos. Li veuen solidesa professional i el judici de l’Audiència Nacional el va deixar net de responsabilitats penals i de connivències amb l’independentisme quan va dir allò que tenia un pla per detenir personalment Puigdemont. 

Si Trapero tindrà un càrrec polític, qui dirigirà els Mossos? Dues persones de la seva màxima confiança. Nominalment, el nou comissari en cap serà Miquel Esquius,  que ja ho havia estat en l'època del conseller Buch. Esquius és un home dialogant, afable, pacificador i té molt bona relació personal amb Trapero. De número dos tindrà Alícia Moriana, que aspirava a major com Sallent (és la que va portar el nomenament de Sallent als tribunals), i és una policia amb fama d’extremadament exigent i d’estar molt a sobre del dia a dia. O sigui que Esquius i Moriana son dos perfils molt complementaris.

La consellera Parlon va anunciar ahir els canvis. Ja se sap que, en tot govern, el responsable polític de la policia té un plus de responsabilitat i de quota de pantalla. L'explicació de Parlon va ser molt genèrica:

“En el cos de Mossos d’Esquadra s’enceta un nou temps, amb nous lideratges. No tant pel canvi de persones, perquè s’ha d'agrair la tasca que s’ha fet per part de la prefectura, però ara necessitem nous lideratges, noves maneres d’organitzar tota l’estructura de comandaments”. 

És veritat que és un temps nou i que hi haurà una nova estructura, però això és una obvietat. Trapero no ve a exercir un lideratge nou. El seu és clàssic: qui porta els galons, mana. Escolta, rumia, però mana. I Trapero ha exercit les seves responsabilitats amb un zel que l’ha portat a tenir fans malgrat ell, segons ell, i encantat de la vida, segons els seus detractors.

Un policia com Trapero, algú que diu que ell no treballa de mosso, sinó que és mosso, sabrà fer de polític i respectar l'autonomia dels professionals uniformats? Si el sentim a ell, sí. Aquest és Trapero, al plató de l’ARA, l'abril del 2017, quan dirigia els Mossos, parlant de la relació amb els responsables polítics: “Jo em dec, també, en l’àmbit de la direcció política, al director general de la policia, al conseller, al president, perquè som la policia de la Generalitat. Això va per davant. Però hi ha un àmbit tècnic que és important, que es respecti la professió i els professionals. Jo sempre dic: malament no, el següent, quan el policia vol fer política, i m’ha fet alguna pregunta en aquest sentit, i desastre quan la política vol acabar fent de caporal, desastre. Llavors, tota la lleialtat del món, però també tota l’exigència que aquest àmbit tècnic pertoca als professionals”.

Eduard Sallent ha estat cessat i tot el cos està esperant la resposta del jutge Llarena a l’informe de per què es va escapar Puigdemont. Els Mossos sempre ho tenen difícil per deixar d’estar a l’ull de l'huracà. Quan ho fan bé perquè ho fan bé (atemptats del 17 i 1 d’Octubre) i quan no (operatiu de Puigdemont), també. Ser un cos armat català que ocupa el lloc de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el fa estar sota el focus, sempre.

Bon dia.