L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Torna la política, torna l'ambigüitat"

Avui els presos polítics excarcerats la setmana passada amb l’indult del govern espanyol visiten el president Pere Aragonès al Palau de la Generalitat i la presidenta Laura Borràs al Parlament.

De fet, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa han participat en una reunió de partit al matí a Barcelona. Són imatges de reparació però no de normalitat, perquè per exemple aquests quatre polítics d’ERC estan inhabilitats i perquè a les imatges hi falta la secretària general, Marta Rovira. Però són imatges que tendeixen a la normalització, igual que aquestes altres:

El rei Felip de Borbó i el president de la Generalitat asseguts a la mateixa taula, al sopar inaugural del Mobile World Congress a Barcelona. L’escena és notícia i per això va a la portada, excepte de La Razón... Perquè ja se sap que la dreta política i mediàtica viu en una realitat paral·lela i, esclar, la foto del rei i del president en una mateixa taula els espatlla la indignació en què viuen sempre.

Ara, és evident que aquests senyals de desglaç obliguen tothom a fer papers i paperots. I així, per exemple, mentre Pedro Sánchez parlava de concòrdia, el ministre Ábalos, l’home fort del PSOE al govern espanyol, explicava el perquè dels indults d’una manera ben crua:

“Entenem que fan més mal a dins de la presó i que van més a favor de l’independentisme que a fora. S’acaba la imatge de l’Estat repressor, de les víctimes o que aquí no hi ha democràcia. Se’ls acaba la campanya internacional, però també és veritat que queda clar que l’estat de dret, quan algú l'incompleix, hi reacciona, sentencia, condemna i exigeix el compliment de la pena”

Home, la campanya internacional continua, i més que continuarà, perquè els indults i la reforma del delicte de sedició i rebel·lió són jugades del govern espanyol per anticipar-se a la crítica que l’Europa política i jurídica ja fan i faran de la sentència del Procés. Però és cert que ara el govern espanyol se sent valent davant els independentistes i que demà Sánchez estarà més distès que Aragonès a la trobada a la Moncloa. En què es nota que torna la política? Doncs perquè torna l'ambigüitat, que portarà el PSOE i Esquerra a defensar el diàleg i a fer grans demostracions de patriotisme i de no concedir ni un pas enrere, mentre que Junts i la CUP ho critiquen però continuen donant suport al govern de coalició a la Generalitat. Això és el que vindrà a partir d’ara: una de freda i una de calenta. 

Pensant en la reunió de demà, ¿com s'ho farà el president Aragonès per transformar una taula de diàleg en una taula de negociació? I no de negociació de Rodalies, sinó d'amnistia i autodeterminació… No li serà fàcil.

Però hi ha una veu de fons que els ajudarà a entendre’s, la de l’extrema dreta:

“El que han dit al Cercle d’Economia alguns empresaris o la Conferència Episcopal sobre els indults i totes aquestes coses, cal apuntar-ho i tenir-ho al cap i no oblidar-ho. Hi ha hagut un cop d’estat i hi ha una sentència del Tribunal Suprem, han sigut condemnats per un cop d’estat”

No cal que presentem Aznar, però aquesta declaració de divendres passat mereix un comentari perquè és mentida (que fos un cop d’estat i que els condemnessin pel cop d’estat) i perquè conté una amenaça. I això el retrata. És possible que la política es faci així, avui i a tot arreu, però Aznar sempre ha estat així des que va guanyar les eleccions del 2000 amb majoria absoluta. Aznar és un d'aquests polítics que, com que és incapaç d’inspirar confiança, inspira por. Que, com que sap que no pot ser estimat, vol ser temut. Aznar va donar suport a la guerra de l’Iraq, també amb mentides, per créixer ell un pam més en l’escenari internacional. Però tots sabem quina és la seva talla política.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.