L'anàlisi d'Antoni Bassas: ''Les tonteries de la gent i l'Onze de Setembre"

Comença la setmana de l’Onze de Setembre, dissabte és la Diada. I no hi ha aquella alegria a l’ambient, precisament. Per què? Breu recordatori: arribem a la festa nacional sense presos polítics gràcies a l’indult concedit pel govern espanyol, però amb exiliats i represaliats; amb un govern independentista a la Generalitat aconseguit al temps de descompte després de tres mesos horribles entre Esquerra i Junts; en pandèmia, és a dir, amb l'economia encara molt tocada pels efectes de tantes restriccions nacionals i internacionals, i amb disturbis contra les restriccions amb encaraments amb la policia, com hem vist aquest cap de setmana a Llinars del Vallès o fa uns dies a Barcelona. No s’oblidi, tampoc, que encara que avui, a les UCI, hi ha menys de 400 persones ingressades, és la xifra més baixa des del 19 de juliol; a Catalunya han mort per covid-19 més de 23.500 persones des que va començar, fa un any i mig, i això és molt dol per a moltes famílies. La pandèmia ha suposat un trencament de plans, de projectes, i és evident que està tenint un impacte en la salut mental i general de la població. A Catalunya, en aquests moments hi ha un milió i mig de dosis disponibles i la vacunació està caient. Per tot plegat, quan avui li han preguntat a l’alcaldessa de Barcelona si creu que el 2030 Catalunya ja s’haurà autodeterminat, com va dir el president Aragonès, Ada Colau ha fet una de les frases de la tornada al curs polític: “La gent ja no està per tonteries”.

Avui, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit a TV3 que "no hi ha cap condició per plantejar un referèndum a curt termini" i ha recordat que hi ha hagut "repressió i judicialització" però també "autoengany i promeses incomplertes pels partits independentistes". "La gent ja no està per tonteries".

Home, una cosa són les condicions objectives en què estem tots plegats i el grau de desgast del Procés, per la repressió i per la desunió, i l’altra qualificar de tonteria un instrument democràtic d'aplicació internacional com és un referèndum; sobretot dit per una política d’esquerres que va arribar a les institucions al llom del crit “Sí que es pot”. Vull dir que si el que està dient és que un referèndum és una utopia, el seu pensament polític descansa sobre totes les utopies conegudes d’un món més just. 

Qui també deu pensar que la gent no està per tonteries és Pedro Sánchez, i per tonteries ell deu entendre la taula de diàleg. Aquest matí la ministra portaveu ha confirmat que sí, que la reunió se celebrarà la setmana que ve i no més endavant com ha arribat a córrer aquest cap de setmana, però més enllà que no sigui clar que el president espanyol hi vagi, ja fa dies que Sánchez té un llenguatge declaratiu segons el qual no vol que es parli tant de Catalunya, que ell amb els indults ja ha complert i que la taula de diàleg serà com una comissió de traspassos però de luxe. Aquest és Sánchez ahir, a El País: “Per això Catalunya si compta amb el compromís del govern d’Espanya, necessita un govern que surti de l’entotsolament en el qual ha estat en els últims 15 anys. Les prioritats socials dels no independentistes i independentistes s’han trastocat en els últims temps per la pandèmia. El més important no és si vaig jo o no a la taula de diàleg, és si hi ha avenços o no a la taula de diàleg”.

En què quedem, hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya o, segons Sánchez, només és un conflicte entre catalans? ¿Calen solucions polítiques o la política es va acabar amb els indults i continuarà amb un polsim d’inversions i uns tocs de finançament?

És al·lucinant que algú que ve al Liceu a fer el discurs de la llagrimeta, que cita Martí i Pol amb el “som on som”, que diu que no pot ser que continuem instal·lats en els desencontre, consideri que el desencontre, més de dos milions de votants l’1 d’Octubre, més tres anys de presons, exilis, repressió, es ventila amb un “És que els catalans estaven entotsolats”. ¿Entotsolats, quan surten al carrer, parlen clar, els escolta tot el món i emplacen l’Estat a donar una resposta? Què és per a Sánchez la taula de diàleg, una ocasió pel postureig internacional? Aquesta resposta és el tacticisme marca de la casa de Sánchez.

En aquestes circumstàncies, aquesta Diada no aspira a ser gaire nombrosa i, pel que fa a la seva expressió independentista, té tants fronts sobre els quals expressar el seu mal humor, que no es presenta il·lusionant ni multitudinària, precisament.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.