L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tirant la canya a Tomàs Molina i Anna Navarro'
Hem tornat de la Setmana Santa fent recompte de danys materials: el temporal d’aquests dies se’ns ha menjat trossos de la costa. Barcelona ha perdut una quarta part de la sorra de les platges, Badalona i Calafell també han vist desaparèixer part de la platja i a Sant Antoni de Calonge, el mar embravit ha destrossat el passeig Marítim i ha arrencat sis palmeres.
Ha plogut, i és una bona notícia per als camps, els boscos, els rius, però l'alerta per sequera continua. Tot de problemes urgents truquen a la porta de Catalunya, mentre tenim un govern en funcions i és més que probable que el resultat de les eleccions endarrereixi la formació del nou govern. Poso per cas això que expliquem avui:
Energies renovables. Dades de l’any passat. Generació d’electricitat procedent de les plaques solars, dels molinets o de l’aigua. A Catalunya en tenim un 15%, a Espanya un 50%. És impresentable que estiguem en aquesta xifra tan baixa.
Mentrestant, quan falten un mes i deu dies per a les eleccions, els partits estan tancant les llistes. Aquest cap de setmana, sorpresa, Tomàs Molina ha anunciat que serà candidat d’Esquerra a les eleccions europees (són el 9 de juny), i aquest matí mateix, ben d’hora, ben d’hora, Junts + Puigdemont per Catalunya ha anunciat que la seva número dos a les llistes a les eleccions al Parlament serà l’empresària Anna Navarro. Olotina que va marxar als Estats Units fa més de 30 anys, on va casar-se, i per això allà és coneguda amb el cognom del marit, com a Anna N. Schlegel, nomenada el 2020 la dona més influent del món en tecnologia per la revista Analytics Insight, i Creu de Sant Jordi.
“No vinc a escalfar cadires, sinó a treballar pel que ens mereixem els catalans. Per això m’he decidit a sumar-me a la candidatura del president Carles Puigdemont. Per la nostra prosperitat i llibertat com a nació”.
Un fitxatge de categoria que emet diversos missatges: dona, talent, internacionalitat, recuperar talent català que a fora té més possibilitats i més retribució, economia de mercat, competitivitat empresarial, creació de riquesa.
El fitxatge de Tomàs Molina té una dimensió molt més popular (què hi ha més popular que un home del temps de la tele?). No es pot votar a qui no es coneix i el grau de coneixement de Tomàs Molina és altíssim.
"He decidit fer el pas a la política. Jo no soc un polític, ni crec que ho sigui mai, però tal com estan les coses, he decidit presentar-me per ERC a les properes eleccions al Parlament Europeu d'aquest mes de juny".
I aquí hi ha el missatge de la preocupació pel canvi climàtic i totes les qüestions associades, com aquesta que dèiem de les renovables.
Ara, tant Esquerra com Junts envien un altre missatge, que és el de la seva capacitat de tirar la canya i pescar prestigi, de mostrar que són prou atractius perquè hi hagi gent que deixi el que està fent per passar-se a la política institucional enquadrats en la llista d’un partit. Aquests són els fitxatges que sabem. Se n’han proposat més i en llocs rellevants a les llistes, perquè els partits necessiten fer-se nous i atractius i busquen perfils que, en funció de la seva situació vital o de la voluntat d’assumir riscos, estiguin disposats a entrar en un mercat tan dur com el de la política. Quins independents fitxaran els partits és la nova pregunta de cada elecció.
Bon dia.