L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Terrorisme d’estat, indult. Referèndum, presó'

Quina setmana més intensa: la constitució del nou Govern, els indults i la sentència de l'atemptat de Barcelona i Cambrils, i amb la pandèmia minvant de fons. Ahir vam entrevistar Dolors Sabater, la presidenta de la CUP al Parlament, que dimecres era al carrer plantant cara als Mossos, que protegien un desnonament. Tothom està davant les seves contradiccions: la CUP colla Esquerra i afirma que no li agrada Jaume Giró com a conseller d’Economia, però, en la mateixa entrevista, Sabater arriba a considerar més progressista el govern Esquerra-Junts que no pas el PSOE-Podem d’Espanya..., gràcies als acords amb la CUP.

Per cert, ja s’ha produït la primera pugna Esquerra-Junts. Del conseller Giró es va dir que un dels seus grans objectius seria aconseguir que l’Institut Català de Finances es convertís en un banc, i que per això hauria de demanar la fitxa de banc al regulador, el Banc d’Espanya. De fet, l’Institut Català de Finances va assegurar a l’ARA que la fitxa era “un objectiu de futur” i que “continuaven treballant per demanar-ho”. Però, sorpresa, en l’entrevista de dimecres a TV3, el president Aragonès diu, com aquell qui res, que la fitxa ja estava demanada. Aragonès ho sap perquè venia d’Economia. I abans hi havia estat Junqueras. Es veu que ja fa temps que hi treballen però que no ho han dit perquè el projecte no en surti perjudicat. Què ha passat aquí? Ho explica l’Àlex Font Manté: “De sobte, Esquerra es va trobar que Junts podia capitalitzar un projecte per al qual ha treballat des de fa temps. I això explica que l’antic equip del departament d’Economia (i, de rebot, l’ICF) canviés d’estratègia i anunciés de sobte la sol·licitud de la llicència bancària, segons fonts del Govern”. Quedem-nos amb la idea que el projecte sembla sòlid.

Indults. Avui entrevisten a La Vanguardia els dos indultats pel govern d'Aznar (PP), que van anar a la presó condemnats pels GAL de l’època del PSOE: Barrionuevo, que era ministre de l’Interior, i Vera, que era secretaria d’estat d’Interior. I diu Barrionuevo que els seus indults i els dels independentistes catalans “se semblen com un ou i una castanya”. No hi podem estar més d’acord. Ells van anar a la presó per terrorisme d’estat i els independentistes catalans per haver muntat una manifestació i un referèndum. Diu Barrionuevo que Aznar “ens va indultar per petició unànime del Suprem”. Això ho explica tot: terrorisme d’estat contra ETA, indult. Referèndum i població desarmada, escàndol. Ho remata Rafael Vera: parla de “la deslleialtat constitucional” dels presos polítics catalans, com si el fet que un ministre i el seu número dos lluitin contra el terrorisme amb més terrorisme fos molt constitucional. És a dir, qualsevol cosa que fa l’Estat en nom de la seva prevalença té un angle de disculpa. Per això el PP i el PSOE pacten. Per raons d’estat. En el cas de Catalunya, la raó d’estat vol dir ocupar-se del problema polític amb policies i jutges. Per no parlar del fet que quan Catalunya va aprovar el seu estatut de forma impecablement constitucional, el Tribunal Constitucional va actuar de manera que el PP guanyés als despatxos el que no havia aconseguit a les urnes.

Ara hi ha revolta interna socialista contra els indults. Ja veurem quan comencin a sortir enquestes d’acceptació dels indults per Espanya. Què es pot esperar d’una societat en què, des del rei en avall, només se li ha dit que tot el que va passar a Catalunya va ser un cop d’estat?

Atenció al que vindrà, perquè en el supòsit que Pedro Sánchez concedeixi els indults, la triple dreta nacionalista espanyola –PP, Vox i Ciutadans– tornarà a sortir al carrer com en l'època de l’Estatut. Però més important que això, encara que no tan escandalós, serà que el Tribunal Suprem s’enfrontarà al govern. O sigui tindrem dos poders de l’Estat, l'executiu i el judicial, enfrontats.

La qual cosa ens porta a una última consideració: enfrontats a causa de Catalunya. Catalunya ho acaba condicionant tot. L’Estat bloquejat a causa (a vegades amb l’excusa) de Catalunya. Sembla que els surt a compte. Potser els surt a compte, sobretot a la dreta espanyola, que sempre té la bandera més gran. Però considerar que la Constitució del 78 va resoldre per sempre i eternament qualsevol conflicte polític amb Catalunya ja es veu que no s’aguanta. 

I sobre la sentència dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’editorial de l’ARA ja ho diu: "La sentència passa del tot de llarg de la possible vinculació de l’imam amb els serveis secrets espanyols, el CNI, els quals el van visitar quan era a la presó. ¿Va tenir cap responsabilitat o cap negligència l’Estat al voltant de la figura d’Es-Satty? Fins que no s’aclareixi una qüestió tan delicada com aquesta, difícilment ens podrem donar per satisfets sobre un esdeveniment que va atacar el cor de la nostra preuada convivència col·lectiva”. 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia contra el covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.