L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El taxista que trobava que el català era molt fàcil'

Ahir els dèiem que la reacció d’Esquerra de “donar explicacions i fer neteja" estava sent lenta, i una hora més tard el partit va convocar els mitjans a la roda de premsa en què Sergi Sabrià va plegar de viceconseller. Crida l’atenció que plegués algú que diu “no soc culpable de res”, perquè aleshores vol dir que el responsable dels cartells infames encara no ha sortit, ni ell ni qui els va permetre. Per reforçar la idea que no era l’autor intel·lectual dels cartells, allà hi havia Ernest Maragall, que va assistir i aplaudir la intervenció de Sabrià. Sobre l’existència d’una estructura B, no es perdin aquesta pàgina firmada per David Miró, en què el títol estalvia gaires més comentaris: “L’expert en suro que volia ser el Madí i el Zaragoza d’ERC”, Són els “mestres en les clavegueres de la política”.

El cas té una derivada general, ètica, sobre Esquerra i sobre tots els partits, sobre les estructures B; i té una derivada particular sobre qui sabia què dins del partit i qui ho va encobrir. Però tan important com això és que ahir, després de molts anys d'unitat real o aparent dins d'Esquerra, perquè Junqueras i Rovira havien volgut fugir com gat escaldat d’aquell partit de lideratges inestables i corrents interns de contestació al líder, ahir, dic, Sabrià va parlar, des del faristol del partit, en aquestes termes de Junqueras, fins fa poc president dels republicans i ara candidat a la reelecció: “La conclusió que en trec és que hi ha a qui no li importa el partit, ni la militància ni la ciutadania del nostre país. Només el desig i l'ambició personal de controlar una organització per fer-se-la a mida. Aquest pas meu d’avui espero que serveixi per fer més evidents que mai els veritables interessos de tots aquells que em volien fora”.

Quin impacte pot tenir aquesta crisi interna en les negociacions per a la investidura? En política tot està connectat, però no en tindrà gaire, perquè tant el PSC com Junts necessiten els vots d’Esquerra i no utilitzaran públicament aquesta crisi. Una altra cosa és que el PSC li digui a Esquerra que així no està en les millors condicions per anar a una repetició electoral. 

Acabo amb un comentari sobre una qüestió diferent. Avui publiquem aquesta informació sobre una enquesta del Centre d’Estudis d'Opinió (CEO) sobre els catalans i la immigració. La meitat creuen que hi ha massa immigrants. Hi ha moltes dades, n’estirem una: per al 81% dels catalans, que els immigrants parlin la nostra llengua és un factor important d’integració. Aleshores, sisplau, fiquin-s'ho al cap: parlin sempre d'entrada amb tothom en català. No donin mai per fet que no els entendran, i gestionin adequadament això del “no t’entenc”. Siguin coherents: si parlar català és bàsic per integrar-se, facin-lo servir sempre. Els explico el cas d'ahir amb un taxi a Barcelona. Pels trets racials, el taxista era nord-africà, d’uns quaranta anys. Li dic “Bona nit” i em contesta amb un “Bona nit, senyor, i benvingut al meu taxi”. Resum: havia treballat a Roses com a cuiner, i havia acabat venint a Sant Andreu a fer el taxi. A part de la seva llengua, parlava castellà i francès, i trobava que el català era molt fàcil. I així, parlant de tot i de res, en català, vam arribar al final del trajecte. 

Bon dia i bon cap de setmana.