L'anàlisi d'Antoni Bassas: "T'estimem molt, però estimem més Catalunya"

Avui el protagonisme serà per a Junts i Puigdemont, concretament, que serà entrevistat aquesta nit a TV3, precisament el dia en què la mesa del Congrés dels Diputats ha de decidir si accepta tramitar la moció de confiança a Sánchez que va demanar ell. Fins ara, el PSOE i Sumar, que tenen majoria a la mesa, han dit que no volen tramitar la petició de Junts, però podrien acabar obrint-li la porta perquè els lletrats del Congrés ja han dit que no hi veuen cap obstacle jurídic perquè es pugui debatre.

Si la mesa accepta la petició de Junts, se sotmetria a votació al ple del Congrés, que ja és una manera de veure quin suport té Sánchez, tot i que sotmetre’s a una qüestió de confiança és una potestat exclusiva del president i el que acabés votant el Congrés, si s’arribés a votar, no seria vinculant per a Sánchez.

Tot això passa quan Aldama, el comissionista conegut del xòfer Koldo i del ministre Ábalos, ha dit al jutge que el PSOE va cobrar comissions, però les proves són… aquest paper rebregat amb anotacions gairebé il·legibles. Per això ahir Feijóo deia que Sánchez depèn “del que manin Puigdemont i Junqueras i del que canti Aldama”.

I, mentrestant, el govern d’Illa ha hagut de fer oficial el que ja era una realitat: l'any 2025 començarà sense pressupostos de la Generalitat. I Esquerra, ara novament presidida per Junqueras, diu que les negociacions ni han començat.

La petició de Puigdemont d’una moció de confiança a Sánchez i la posició més dura d’Esquerra amb Illa, almenys nominalment, tenen a veure amb la falta de compliment dels acords que els dos partits van tancar amb els socialistes. Mirat fredament, per més que el congrés d’Esquerra s’hagi allargat gairebé fins a Nadal, que Illa -que tot just fa quatre mesos va ser investit president- entri al 2025 prorrogant els comptes és un fet que no arriba a l’aprovat. I Sánchez necessita passar dies i empènyer anys administrant el temps amb comptagotes. Massa lent per a Junts i per a Esquerra, que tenen l’un el president a l’exili i l’altre inhabilitat. I el PSC es comporta com una simple extensió del PSOE, compassant la seva estratègia a la de Pedro Sánchez. Illa no està en la línia del president Montilla, quan va demanar a Zapatero que assumís el cost polític de millorar el finançament de la Generalitat dient-li: “José Luis, te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya”. I a còpia de viure del curterminisme com Sánchez i de les bones paraules com Illa, als socialistes se’ls està acabant el crèdit que podien tenir.

Bon dia.