L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Suïssa, a Espanya (per tercer cop): el Tsunami no va ser terrorisme'

Ja sé que no cal que els convenci que les manifestacions del Tsunami no van ser terrorisme, però a la justícia espanyola sí que cal repetir-l'hi, i per això avui és notícia d’obertura de portada a El País una informació que el diari publica en exclusiva:

L’Oficina Federal de Justícia de Suïssa li ha negat al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón l’ajuda per localitzar Marta Rovira que demanava, per una raó elemental: perquè, diu Suïssa, les manifestacions contra la sentència del Procés van ser de contingut polític i no terrorista. Mirin com ho diu:

“La jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigades Roges italianes, l’ETA basca i la xarxa Al-Qaeda, però no les organitzacions que, utilitzant mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític al país”.

És la tercera vegada que Suïssa li diu a la justícia espanyola que el Tsunami no va ser terrorisme. Pensin que en les anteriors, Suïssa li va preguntar al jutge espanyol quina era la relació exacta de Rovira amb les manifestacions. I la resposta del jutge va ser que la secretària general d’Esquerra va ser “la que més ràpidament va tuitejar el primer missatge de Tsunami, només va tardar tres minuts”.

Doncs res, Suïssa torna a desmuntar al cas Tsunami. Veurem si serveix perquè García-Castellón deixi en pau els que acusa de terrorisme, igual com els fiscals del Procés van acusar de rebel·lió. Prou d’acusacions polítiques.

Mentrestant, continua la pregunta de qui investirà Esquerra. Illa? Puigdemont? O a ningú i anem a repetició d’eleccions? Esquerra diu que la deixin estar, que la responsabilitat la tenen els dos primers partits, que Esquerra va quedar tercera. A veure, Esquerra necessita temps per refer-se i trobar el seu rumb i que sigui una síntesi que no li passi factura entre la seva ànima social i la seva ànima nacional, que encara que digui que és la mateixa hi ha un moment que obliga a triar, PSC o Junts.

El PSOE està començant a fer cants de sirena a Esquerra perquè voti Illa. Cants de sirena per ser generosos. Sentin la ministra d’Hisenda i vicepresidenta, Maria Jesús Montero, amb quina boca petita reconeix que a Catalunya se li ha d’arreglar el finançament. Va ser ahir a Ràdio Nacional:

“El nostre compromís és l'impuls d'un nou model de finançament per a totes les comunitats autònomes. I per descomptat aquelles qüestions singulars que tenen algunes comunitats autònomes, entre elles Catalunya, han de tenir un tractament especial, com dic des de la investidura del president Sánchez”.

Un tracte especial per a Catalunya, igual que per a altres comunitats. És la cançó de sempre, de moment. 

Un senyal que Esquerra està incòmoda: a mitja setmana la formació va anunciar un acord per entrar al govern de l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcalde socialista, Collboni. Van deixar per ahir a la tarda una votació dels militants, i van triar un local, el de l’Orfeó Martinenc, on cabien 200 persones, però n’hi havia 1.000 que volien participar al debat. Total, que Esquerra va decidir d’ajornar l’entrada al govern del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Si no ho veien a venir, si en el fons la direcció estava externalitzant a les bases una decisió que no s'atreveix a prendre, no ho sabem. Però no hi ha dubte que Esquerra necessita temps, i mentrestant està transmetent i indecisió i divisió, sobre què fa amb Illa i sobre què fa amb el pacte a Barcelona.

Bon dia.