La setmana ha començat forta i no em refereixo al Barça, que també. ¿S'enrecorden que divendres els vaig dir que s’havia inaugurat una nova era en la política catalana, després que Junts hagués pactat amb el PSOE la redacció d’una llei orgànica pel traspàs integral de les competències d’immigració a Catalunya?
Aquest matí mateix, el conseller Elena ha anat a Catalunya Ràdio i ha dit que Junts, "per intentar resoldre un problema o un temor de caràcter electoral, intenta combatre un risc que Aliança Catalana i Sílvia Orriols els prenguin vots". "El que ha aconseguit és, precisament, situar-los al centre del debat polític". I que hi ha un problema amb la multireincidència, però no amb la immigració. "No per una qüestió bonista, sinó perquè és fals”, ha dit el conseller Elena, amb les dades a la mà.
Gairebé en directe l’ha contestat Jordi Turull a TV3: que dir-los xenòfobs és indigne, que Junts no fa política per caure simpàtica a Esquerra, i que el tripartit sí que va demanar expulsar immigrants reincidents.
Així, d’aquesta manera aspre, amb el PSOE dient que el que van pactar amb Turull és extensiu a totes les autonomies, amb Ada Colau considerant que Junts està derivant cap a posicions de Vox, ha començat el gran debat sobre immigració a Catalunya. El de la immigració és un debat que és normal que tinguem a Catalunya, com el tenen a tot Europa, però el tindrem amb molt poc sentit d’estat i molt interès electoral. Perquè és evident que Junts ha fet una tria estratègica d’un tema, com també ho és que les perspectives electorals d’un Puigdemont amnistiat són un maldecap per tothom, per Illa i per Aragonès, o per Junqueras amnistiat i habilitat, perquè ahir vam sentir el president de la Generalitat dir en una entrevista a La Vanguardia que té tota l’energia per seguir, però no ha pogut assegurar que serà ell el cap de cartell dels republicans.
I mentrestant, a la platja del país continuen les onades amb restes del naufragi del Procés procedents de les clavegueres de l’Estat. La Vanguardia i Eldiario.es expliquen avui que el president del govern espanyol Mariano Rajoy sabia el que feia la policia patriòtica de Fernández Díaz i Villarejo, que ho portava Fernández Díaz personalment, que informaven Rajoy amb uns informes posats en un sobre que portaven els escortes del ministre a la Moncloa, que pressionaven els jutges i els fiscals perquè els compressin mercaderia avariada, amb molta informació falsa, que filtraven a la premsa perquè alguns fiscals o particulars actuessin d’ofici. En un dels informes es reconeix que el banc andorrà que va lliurar els comptes dels Pujol ho va fer sota l’amenaça de perdre la llicència d’operar a Espanya.
En resum, es van fer servir diners dels fons reservats per obtenir informacions falses per manipular l’opinió pública sobretot quan venien eleccions. O sigui, que pel cap baix aquí hi ha un delicte de corrupció, un de malversació i un delicte electoral continuat. I perjuri, perquè recordin que Fernández Díaz va negar al Congrés haver tingut accés a aquesta informació.
L’Estat es va prendre l'independentisme com el que era, com una amenaça per a la unitat d’Espanya, però va fer servir mètodes il·legals, bruts, corruptes, delictius, pels quals fins ara ningú no ha pagat cap culpa.
Bon dia.