L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez utilitza Franco'

Per ni no fóssim prous, endevina qui ve a sopar aquesta nit. Doncs Franco. Avui comencen els actes que el govern espanyol s’ha tret de la màniga per commemorar, diu, que aquest 2025, al novembre, farà cinquanta anys que va morir el dictador. Sánchez no estarà sol. En una nova mostra de seguidisme, el president Illa també commemorarà la mort de Franco. No se sap com, perquè tot just ahir la portaveu Paneque va anunciar que s’havia aprovat la creació d’un grup de treball.

Sánchez ho fa per incomodar el PP, per posar-lo sota els focus al costat de Vox, per dir que ell està al costat correcte de la història. Però per commemorar què? Què hem de recordar, que va ser Franco que va posar Joan Carles? Que Joan Carles va proclamar públicament que rebia de “sa excel·lència la legitimitat política sorgida el 18 de juliol del 1936”? Que fins i tot l’actual rei Felip està retratat quan era un nen saludant Franco? Que els policies torturadors i els jutges que firmaven execucions van continuar als seus càrrecs sense que ningú els molestés? Que la separació de poders a Espanya és molt deficient? 

No es perdin l’article que sobre això publiquem avui. Ferran Sáez Mateu escriu que “el franquisme va ser una manifestació més del nacionalisme espanyol, no una mena d’anomalia històrica sense precedents i sense continuïtat. L’evolució de personatges com Felipe González o Fernando Savater mostra igualment fins a quin punt el nacionalisme espanyol es troba lligat al franquisme encara que se li pretengui afegir una pàtina d’esquerres. Una commemoració honesta del cinquantè aniversari de la mort de Franco només resultaria possible en cas d’haver dut a terme amb anterioritat un incòmode exercici de catarsi col·lectiva”.

A la plana política del dia anotem que Illa fa gestos a Esquerra perquè li aprovi els pressupostos. 

Diu que demana al govern espanyol les dades d’execució pressupostària i que l’estat perdoni una part del deute del fons de liquiditat autonòmica. Mentrestant, fixin-se que curiós. Avui és notícia que la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, serà la nova líder dels socialistes andalusos i, per tant, la candidata a presidir la Junta d’Andalusia. És la mateixa Montero que haurà de negociar el sistema de finançament singular de Catalunya. I serà candidata a presidir Andalusia, càrrec que qui el vulgui guanyar, ha de parlar sempre i malament dels diners catalans. A veure qui resol aquest sudoku.

Bon dia.