L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez s'ha fet un embolic que espanyolitza la campanya'

Aquest matí he tingut interès a sentir l’entrevista que l’Àngels Barceló li ha fet a Pedro Sánchez a la SER. Volia comprovar si després d’haver dormit, Sánchez era capaç d’explicar millor que ahir què proposava ell, que és el president del govern espanyol i té instruments al seu abast, per aconseguir el tan noble propòsit de la regeneració democràtica.

I la veritat és que no, que Sánchez no té respostes ni té propostes. Sánchez s’ha embolicat, en dos sentits. S’embolica perquè dona voltes als mateixos arguments de víctima de la guerra bruta judicial i mediàtica, i s’embolica perquè es vesteix amb la bandera dels bons contra els dolents, en una crida que més que a la regeneració és a la confrontació a la dreta des de l’esquerra. Sánchez no es treu de sobre la incomoditat que provoca en qui l’escolta el fet que parli de la màquina del fang ara que el problema li ha tocat a ell i a la seva dona. I ara sí, ara parla de 'lawfare' (de guerra judicial) i de 'policia patriòtica': “Que he patit 'lawfare' en el passat? És evident, sense cap mena de dubte. De fet, ho han dit mitjans de comunicació amb dades i proves, no estem parlant d’informacions no contrastades. Han publicat amb fets que jo he estat objecte d’espionatge de la mal anomenada 'policia patriòtica' del senyor Rajoy l’any 2014, quan vaig ser escollit secretari general del PSOE. Però, afortunadament, aquestes males praxis van allunyar-se de l’Estat a conseqüència de la regeneració democràtica que va suposar la moció de censura. No hi ha 'policia patriòtica' i aquestes conductes, actualment, estan judicialitzades i espero que no hi hagi impunitat i que hi hagi justícia. Això també serà regenerar la vida democràtica al nostre país, no hi pot haver guerra bruta ni persecució de l’adversari polític. És lamentable no sentir el PP dir «Ho sento»”.

I és lamentable que no l'hàgim sentit a ell dient que hi ha hagut guerra bruta contra independentistes catalans. No els ha citat ni una sola vegada. Si la regeneració democràtica depèn de personatges com el ministre de Transports, Óscar Puente, estem arreglats.

Ahir va celebrar que Sánchez es quedés amb aquest tuit. Més frívol no es pot ser.

Ara el PSC espera treure beneficis d’aquesta reflexió de Sánchez, que ha de venir a Catalunya aquesta setmana, demà passat a Sant Boi i dissabte a Montmeló, però després de sentir-lo aquest matí tinc molts dubtes que el votant normal i corrent hagi entès res del que ha fet aquests cinc dies ni percebi que Sánchez és la víctima d’alguna cosa molt greu.

I, per descomptat, hi ha una relació entre aquests cinc dies d’abril i el fet que hi hagi eleccions a Catalunya. Sánchez ha recordat aquest matí allò que va dir Aznar contra l’amnistia: “El que pueda hacer, que haga”. Sánchez necessita que Illa sigui president per dir als espanyols que els independentistes ja no governen i que l’amnistia era un encert, no una traïció. 

Bon dia.