L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez: objectiu Puigdemont'

La reforma del delicte de sedició és un episodi tan important com ho van ser els indults, i per això, pel soroll que està fent, convindria destriar-ne el gra de la palla.

Val avui el que els vam dir divendres, només hores després de l’anunci, quan encara no s’havia publicat ni una sola línia d’anàlisi: és un bon pas endavant, però que fa curt i està ple d’incògnites. 

Per valorar aquestes reformes cal tenir en compte dos efectes: sobre el Procés i sobre la societat en general. Sobre el Procés, perquè ja es veu que és una reforma que vol donar resposta als fets d’octubre del 2017. Quina resposta? Si els independentistes diuen “ho tornarem a fer”, l’Estat diu "si ho tornes a fer, ara ja no dubtaré entre rebel·lió, sedició i desordres públics". Això sí, ja no podrà imposar unes penes tan greus. 

Mirin, quan Bèlgica, Alemanya i Itàlia no han lliurat Puigdemont, l’estat espanyol s’ha adonat que tenia un problema. Quan es van adonar que no era rebel·lió, que no volien que fossin delictes de desordres públics, i van haver de forçar sedició, tenien un problema. Quan milions de persones van votar, quan centenars de milers de persones van rodejar la seu d’economia… van intentar dir que això és un tumult per anar cap a la sedició, però no s’aguantava per enlloc. 

Per això, també s’ha fet la reforma: penes més lleus a canvi de considerar delictes “comportaments antijurídics destinats a perjudicar la convivència o posar en perill la pau i la tranquil·litat públiques”. ¿O sigui que ocupar els vestíbuls de l’aeroport, baixar a les vies del tren, manifestar-se davant la comissaria de Via Laietana ara què serà? O intentar parar un desnonament?  El marge discrecional d’interpretació dels jutges serà gran.

Si la llei és tan interpretativa, mirem qui la interpretarà: no podem esperar, ja s’ha vist, una aplicació imparcial de la llei per part de la majoria conservadora dels alts tribunals espanyols, que, com el seu nom indica, són la major part. I aquesta reforma va en contra de la majoria conservadora. 

Ho va dir el catedràtic Ferran Requejo ahir a l’ARA: els criteris que va aplicar el Suprem al judici del Procés es veuen reflectits en aquesta reforma, i, per tant, si les mirades d’odi que deia la Guàrdia Civil van servir per empresonar els caps del Procés, aquest reforma del delicte de sedició pot congelar parcialment el dret a la manifestació i la llibertat de reunió i expressió. O dit més planerament, fer-te passar les ganes d’anar a dormir a una escola per votar l’endemà.

O sigui que els efectes estan per veure, però no pinta bé, excepte, clarament, la rebaixa de penes. I després hi ha la venda política del producte. Per a Esquerra és poder dir que la negociació serveix, que la taula dona fruits, que no és ni amnistia ni referèndum, però sí un primer pas. Pere aragonès ha dit aquest matí a Rac 1 que ni els ja condemnats ni els exiliats estaran pitjor amb aquesta reforma. Per a Sánchez és resistència avui i vida per a un any més, fins a les eleccions espanyoles: s’ha garantit el suport d’Esquerra. Per això al PP treuen foc pels queixals i s'emboliquen amb la bandera.

Ara, això té costos per a Sánchez. El PP ja té dos cartutxos a la munició per dir traïdor a Sánchez: els indults i la reforma de la sedició. Quina és l'única manera que Sánchez pot girar la truita davant els electors? Extradint Puigdemont. Sentint-lo ahir a La Vanguardia: "Les penes s'homologuen amb les principals democràcies europees. Les inhabilitacions, el mateix. I, per tant, Carles Puigdemont, quan hagi de comparèixer, i compareixerà, estic convençut d'això, davant la justícia espanyola, haurà de rendir comptes pels delictes que es van cometre l'any 2017".

Els costos per a Sánchez són tan grans que només ho pot remeiar amb el trumfo inigualable: portar Puigdemont a Espanya. Recordin en quins termes en va parlar divendres el portaveu del grup parlamentari al Congrés Patxi López: "El que va passar és que la justícia espanyola no va trobar la col·laboració d'altres països europeus, per exemple per a les extradicions. Perquè al no haver-hi un delicte homologable en aquests països, no es complia el requisit de la doble incriminació que s'exigeix per a les extradicions. Doncs això ja està arreglat amb aquesta reforma. Ja no hi haurà santuaris a Europa per als que cometin delictes d'ordre públic".

Santuaris era com l’estat espanyol anomenava França o Bèlgica quan s’hi refugiaven terroristes d’ETA.

Per tant, amb aquesta reforma no s’està despenalitzant el que va passar el 2017, i recordem que encara hi ha milers de persones amb causes obertes. Qui sap si per a elles, aquesta reforma serà un mal negoci.

Bon dia.