L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez i l'audàcia del reconeixement de Palestina'

La notícia del dia és el reconeixement de l’estat palestí per part d’Espanya. Ho ha anunciat Pedro Sánchez en una declaració oficial minuts abans que es reunís el consell de ministres i aprovés formalment el reconeixement. L’impacte real d’aquest reconeixement és mínim perquè la força diplomàtica d’Espanya és baixa, però cal recordar que Sánchez s’ha coordinat amb Irlanda i Noruega, que avui també han reconegut Palestina, i que tres països europeus alhora, dos dels quals membres de la UE, fan un cert gruix. Espanya pot estar jugant com a llebre per a un canvi de percepcions i equilibris que altres països tenen més difícil de fer, com ara Alemanya, per la seva culpabilitat pels camps d’extermini construïts pels nazis, on van ser assassinats milions de jueus de tot Europa. Recordin que fins i tot els Estats Units defensen la necessitat que hi hagi dos estats, però la solució mai no es posa en pràctica.

Pel que fa a Espanya, Sánchez és un tàctic amb més olfacte i audàcia que ideologia, amb capacitat per provocar tota mena de ruptures creatives que els permetin continuar al poder. Sánchez va llegir bé per als seus interessos la situació del seu partit, el PSOE, i va derrotar la vella guàrdia, que ara ha d’anar a El Hormiguero a llepar-se les ferides; va llegir bé la situació a Catalunya, primer donant suport al 155 i després virant cap als indults primer i ara l’amnistia. El reconeixement de Palestina té una innegable dimensió electoral interna espanyola i externa per al dia que Sánchez hagi de marxar de la Moncloa i busqui un càrrec internacional com a referent de la socialdemocràcia europea. 

Pel que fa a Israel, l’atac al camp de desplaçats a Rafah d’ahir no ha fet més que augmentar la visió del primer ministre Netanyahu com un criminal de guerra, que ja té una ordre d’arrest de la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional. Netanyahu no serà l’home del futur a Israel, i el país, que ja feia anys que estava dividit, s’enfronta a la dificultat de trobar una sortida al conflicte (els dos estats) que sigui majoritàriament compartida.

Bon dia.