L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez: govern nou, pastanaga vella'

Si volen haver de deixar de fer proclames ensucrades que fan una mica d’angúnia, el millor que poden fer és anar als fets. Perquè si no hi ha fets –és a dir, acords– les paraules acaben semblant pur teatre de l’Estat de les èpoques en què toca pastanaga

This browser does not support the video element.

Al tàctic Pedro Sánchez se li està posant cara de reforma de l’Estatut. No és que penséssim que tenia cara de referèndum d’independència pactat, però cada dia que passa ens reafirmem amb el que vam dir: que és un creador d’impactes i que els indults són el màxim que pot resistir a les enquestes. Ahir li van preguntar pels indults a Telecinco i gairebé va demanar disculpes per haver-los aprovat: “Crec que és una decisió que efectivament genera... dubtes, recels, a bona part de la població espanyola, també en la població catalana. És una decisió necessària perquè hem de restablir allò que es va trencar l'any 2017, que té efectivament uns culpables, que són els líders independentistes que van utilitzar els seus càrrecs institucionals precisament per subvertir l'ordre constitucional. Perquè des de la democràcia espanyola traslladem un missatge inequívoc i volem comptar amb tots. Amb aquells que voten independentista i aquells que no voten independentista a Catalunya”.

Un es pregunta si quan diu que també compta amb els independentistes ho diu perquè compta els seus vots per aprovar els pressupostos.

Això era ahir a la nit. Al migdia, la nova ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va debutar. El resum del que va dir és aquest titular d’El País: “Pluja de milions”. Vol dir que els primers 9.000 milions del fons europeus de recuperació per a Espanya ahir van ser autoritzats per la UE. I els missatges positius per a Catalunya, els que ara escoltaran. I és que la nova estratègia comunicativa de la Moncloa perquè a les rodes de premsa de després del consell de ministres es deixi de parlar de Catalunya és parlar-ne bé, perquè si en parles bé és que ja no és un problema i si no és un problema ja no interessarà als periodistes. I per això ara som una potència automobilística: “Crec que Catalunya es mereix que tots parlem d'ella en altres termes; per exemple, una... un territori líder en la indústria automobilística que segur que està molt esperançat amb el pla que acabem d'aprovar”.

Cargando
No hay anuncios

Passen els anys i la majoria de governs espanyols no troben el to per parlar de Catalunya. Fins i tot quan en volen parlar des de la millor intenció fan patir. “No hi ha cap dubte del meu efecte, vull deixar-ho clar, a Catalunya, als catalans i les catalanes, i amb aquest encàrrec que m'ha fet el president per treballar la política territorial".

¿Vostès s’imaginen una ministra expressant el seu afecte als bascos i les basques o els extremenys i les extremenyes? No és la primera vegada que ho sentim en boca d’un ministra i, si volen haver de deixar de fer proclames ensucrades que fan una mica d’angúnia, el millor que poden fer és ser conseqüents, no quedar-se en aquestes paraules i anar als fets. Perquè si no hi ha fets –és a dir, acords– les paraules acaben semblant pur teatre de l’Estat de les èpoques en què toca pastanaga.

Cargando
No hay anuncios

En el terreny dels fets, per exemple, ahir Salvador Illa va dir a RAC1 que trobava que el decret de la Generalitat per avalar la fiança del procés s’ajustava a la legalitat. Hem de creure que, si Illa diu això, el govern de Pedro Sánchez no portarà el decret al Constitucional. Però la ministra no ho va voler confirmar ahir, ni tan sols si aquest juliol es reuniran representants dels governs espanyol i català en la comissió bilateral. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.