L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Salvador Illa, ahir amb Pujol i avui amb Felip VI"

El president Salvador Illa rep el president Pujol al Palau de la Generalitat. La imatge té el valor de la continuïtat històrica i institucional, d’una implícita restitució política de Pujol i de respecte personal. Aquest, el respecte personal, és una marca del comportament polític del nou president, que anem coneixent.

I, amb tot, a ningú se li escapa l’habilitat amb què Presidència va planificar l’agenda. Ahir amb Pujol, avui amb el rei. Ahir amb el president que va enviar els socialistes a l'oposició durant 23 anys, caigut en el més gran dels ostracismes per “la deixa”, i avui amb el rei a qui més d’hora que tard veurem al Palau de la Generalitat, en una altra mena de restitució.

La rehabilitació que Salvador Illa va fer de la figura de Pujol no es va acabar amb les imatges que han vist. Salvador Illa va penjar aquest missatge a X:

“L’expresident Jordi Pujol és una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya. Ha estat un plaer rebre’l avui al Palau de la Generalitat.”

El president Aragonès havia rebut Pujol, però sense càmeres, en un dinar privat (un dinar que va començar amb una discussió amistosa: s’havien de tractar de tu o de vostè? Al final, Aragonès i Pujol van decidir tractar-se de tu) i quan Pujol va ser ingressat amb un ictus i es va témer per la seva vida, el president Aragonès va donar instruccions, d’acord amb la família Pujol, de posar el Palau de la Generalitat a disposició d’un comiat popular. Això sí, el govern d’Esquerra vigilava molt les fotos amb Pujol per allò que era algú amb una causa oberta per corrupció. Salvador Illa ha anat més lluny, tot i que els Pujol encara estan pendents d’una decisió de l’Audiència Nacional que s’eternitza. Però roman la pregunta: i la reunió amb Puigdemont, cap del segon grup del Parlament, per a quan? Sota la presidència d’Aragonès, cinc presidents van retratar-se junts a Sant Miquel de Cuixà: Aragonès, Torra, Carles Puigdemont, Montilla i Pujol.

Per a Pujol la trobada d’ahir deu haver estat confortadora, sobretot personalment, com una sensació que les coses tornen a ser al seu lloc. Pujol és conscient del mal que ha fet amb la història de la deixa, però, al mateix temps, si alguna cosa l’ha entristit és que mentre l’esperit del que va ser Convergència encara existeix, el partit el van liquidar els mateixos convergents. Pujol sempre s’ha preguntat per què Convergència no podia continuar existint si els casos de corrupció no havien acabat ni amb el PSOE ni amb el PP.

I avui, el rei Felip de Borbó rep Salvador Illa. Faig meu l’article de David Fernàndez que publiquem avui:

“El rei de bastos i el bastó del 3 d’octubre

–¿Li demanarà, en nom de la tan citada concòrdia però sobretot en nom dels catalans, que demani perdó per aquell discurs?– Tots dos encaixaran les mans sabent del cert, però, que la represa del contacte de la Generalitat amb la Zarzuela és una falsa il·lusió i que Salvador Illa hi va representant una societat dissociada del tot dels Borbons. No cal cap enquesta per esbrinar-ho –per això ja fa molt que no hi ha enquestes del CIS sobre la qüestió–. Ara bé, el darrer CEO del març passat ens recorda que només el 15,9% de la societat catalana està a favor de la monarquia i que un 76% tenen nul·la, cap o poca confiança en una institució tan caduca i tan hostil”

Doncs això. Bon dia.