L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rufián i el "bucle tòxic" de l'independentisme'
Junts i Esquerra parlen d’unitat independentista però sempre troben una raó per no practicar-la. Després, saben que no agraden —fins i tot alguns dirigents dins els partits no s’agraden— i que són més dèbils, però no rectifiquen.
Se’n recorden de la pregunta que feia ahir? Esquerra, Junts i la CUP què demanen a Pedro Sánchez per investir-lo? Doncs tots tres partits l'han contestat en les últimes hores.
La resposta d’Esquerra, per boca dels candidats Rufián i Jordà, és el titular d’avui de l’ARA: “La fi del dèficit fiscal, Rodalies i la taula de negociació”.
Albert Botran (CUP) diu a El País: “No investirem Sánchez si no accepta el referèndum”. I Junts, ja va dir-nos el president Puigdemont que no el pensava investir, perquè no era de fiar. I a les últimes hores, Jordi Turull ha contestat a Rufián dient que ell no va anar a la presó tres anys i mig per acabar negociant el traspàs de Rodalies, a la qual cosa ha contestat Rufián aquest matí a TV3 que si va estar-se tres anys i mig va ser perquè Esquerra va negociar els indults i que si anant sola, Esquerra ha aconseguit els indults i la reforma de la sedició, què no aconseguiria si anessin “acompanyats a obligar el PSOE a fer més coses”. A la qual cosa li podríem contestar que el llenguatge de desdeny que Rufián ha arribat a fer servir amb Junts o amb Puigdemont i el seu entorn no és el que genera més ganes de treballar plegats i augmenta el que el mateix Rufián n’ha dit “el bucle tòxic”.
Però aquest bucle d’arguments i contraarguments ens portaria sempre a una inútil casella de sortida. Aquí la cosa està clara: Junts i Esquerra parlen d’unitat independentista però sempre troben una raó per no practicar-la. Després, saben que no agraden —fins i tot alguns dirigents dins els partits no s’agraden— i que són més dèbils, però no rectifiquen. El nivell d'incompatibilitat política i personal entre tots dos partits és tan gran, i la necessitat de treballar el seu contingent de vots tan imperativa, que no hi ha espai per rectificar. I, per tant, de “bucle tòxic” n’hi ha per dies.
Finalment, ahir a la nit hi va haver el debat dels candidats espanyols a TVE. Feijóo no hi va anar.
Per no anar a dues hores de TV en horari de màxima audiència has d’anar molt sobrat d’enquestes. Has d’estar molt segur que guanyaràs. Que no et passarà factura el fet que sent el probable pròxim president no debatis amb els altres, la qual cosa serà llegida com a debilitat argumental.
És clar que també és la confessió que estàs segur que ho passaràs malament perquè et trauran les mentides que has dit fins ara i perquè no et veus amb cor de replicar. Feijóo va començar molt fort, va descol·locar Sánchez al debat amb mentides i després ja no ha trobat el to. Ahir al matí va dir que no sabia que Marcial Dorado era narcotraficant perquè als anys 90 no hi havia Google, la qual cosa fa que ens plantegem qui guanyarà diumenge. Realment, està tot tan dat i beneït com sembla? ¿O hi ha marge per a un resultat que permeti un govern PSOE-Unides Podem? Aviat ho sabrem.
Bon dia.
