L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De Rodalies, s'endarrereixen els estatuts, fins i tot'

Continuem mirant cap al Pròxim Orient. Israel i Hezbollah ja s’enfronten cos a cos al Líban, mentre que l'Iran no va passar del cop d’efecte amb els míssils que va llançar contra Jerusalem i Tel-Aviv, que la Cúpula de Ferro d'Israel va interceptar sense gaires problemes.

Els recomanem especialment l’entrevista a Antoni Segura, president del Cidob, que diu que no entén el paper dels Estats Units perquè la guerra creixent perjudica Kamala Harris, perquè permet dir a Trump “Mireu quin món ens estan deixant Biden i la seva vicepresidenta”.

I ara, enmig de la gravetat de la qüestió, i canviant de tema, permetin-me que posi un toc d’humor, però és que m’ho han posat molt fàcil. Ahir es van reunir a Madrid el ministre de Transport, Puente, i la consellera de Territori, Paneque.

Com que tots dos són socialistes, la reunió havia d’anar sobre rodes (l’acudit no és aquest). I sí, van acordar inversions de més de 700 milions per a l’AP-2, l’AP-7, l’Eix Pirinenc i la continuïtat de la polèmica B-40. La Generalitat projectarà, licitarà i executarà les obres i les pagarà l’Estat (és a dir, vostè i jo) a base de transferències anuals. Però a la reunió havien de parlar de Rodalies. ¿Se’n recorden que van quedar que ara sí, ara sí, Rodalies seria traspassada a la Generalitat? Doncs ja va tard. D’aquí el nostre titular d’avui:

“Els estatuts de Rodalies Catalunya s'endarrereixen a finals d’any”. A Rodalies fins i tot els nous estatuts no van a l’hora. Resulta que després del pacte entre PSOE i ERC del novembre de l’any passat per al traspàs, al març, Generalitat i govern espanyol van dir que en sis mesos ja estaria enllestida la primera proposta. Hi va haver eleccions anticipades a Catalunya, han passat els sis mesos i ahir van quedar que la proposta inicial del pla estarà per a finals d’any. Que lent que és tot. Recordin que el pacte per al traspàs deia que Rodalies de Catalunya tindria un consell d’administració paritari amb un president que desempataria, si calgués, que seria proposat per la Generalitat. De moment, tres mesos més.

Finalment, Puigdemont va reunir ahir els diputats de Junts a Waterloo. Es confirma el que els vam avançar ahir. Puigdemont no serà el cap de l’oposició, s’ha pres molt malament que Illa no es reuneixi amb ell, igual com ha fet amb altres expresidents. Recorda que ell li va trucar per cortesia, per felicitar-lo, a l’agost, i a propòsit d’allò que els vam explicar que Pedro Sánchez havia demanat ajuda per convèncer Junts que col·labori, en un dinar amb el Cercle d’Economia a Barcelona, Puigdemont va fer notar que li havia arribat alguna cosa:

“No cal que el senyor Pedro Sánchez vagi al Cercle d’Economia a demanar res perquè ens faci arribar no sé quin missatge. El que ha de fer el senyor Sánchez és parlar directament amb Junts. Com ha de fer el president Illa, parlar directament amb Junts i no a través d’intermediaris pensant-se qui sap què. Nosaltres defensem els interessos dels nostres votants i dels ciutadans de Catalunya”.

Puigdemont reclama el protagonisme que li correspon. Però l’amnistia va amb retard. Com els trens.

Bon dia.