L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rodalies o la destrucció de la confiança social'

Aquest matí el servei de Rodalies ha tornat a fallar estrepitosament: la R2 entre el Clot i Montcada, la R3 tallada entre Ripoll i Sant Quirze de Besora, afectacions a la R11… El resultat ha estat un altre dia de vies úniques, retards, justificants, cites cancel·lades. Es parla de robatoris de coure, i potser sí, però és que als trens els passa de tot: quan no roben el coure, s’incendia una catenària, i quan no, hi cau un llamp que resulta que al final no és veritat que fos un llamp, sinó que és mal manteniment, sumat a una vandalització i a un accident.

Sigui per naps o sigui per cols, Rodalies falla massa sovint; tan sovint, que acaba enfonsant el país en un bany de desmoralització col·lectiva, com si estiguéssim condemnats a una cadena perpètua d’incidents. O sigui, un cop detectada la causa principal del problema (la falta històrica d'inversió) i la solució –la inversió que s’hi està fent des del 2020 i que acabarà als 2030–, el problema de Rodalies és que destrueix la confiança en el funcionament dels serveis i ens estaca a una realitat de país subdesenvolupat. Rodalies ja no és Rodalies, només; és el resum de com Catalunya ha estat tractada per l’Estat i de com els polítics catalans de cap partit, ni independentistes ni unionistes, no han aconseguit revertir-ho.

Per això encara és més sarcàstic el que va passar ahir: Pedro Sánchez elimina els peatges de les autopistes de l’Estat, definitivament. Mesura populista: com que es veu que som un país ric, el manteniment de les autopistes (que han d’estar molt ben mantingudes per raons de seguretat, perquè s’hi circula a alta velocitat) el pagarem de la nostra butxaca via impostos. A Suïssa, per exemple, paguen una vinyeta anual, però ja se sap que Suïssa és pobra. És igual, el cas és que Espanya ha venut l’eliminació dels peatges a la Unió Europea, i la Unió Europea ho ha comprat, gràcies a la promesa que li ha fet Espanya que invertirà molt en transport sostenible, especialment de mercaderies per tren. Que el Corredor Mediterrani encara estigui per acabar, o que les Rodalies d’una de les àrees de població més densament poblades d’Europa, que és Catalunya, doni molt mal servei, es veu que no afecta la credibilitat d’Espanya davant d'Europa. Potser no, però és com una maledicció el final de la qual no veiem a l’horitzó.

Bon dia.