L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amb el retorn, Puigdemont no fa prou'

Carles Puigdemont anunciarà la seva candidatura a la presidència de la Generalitat aquest dijous a les 7 de la tarda, en una conferència a Elna, al Rosselló, a 38 km de la Jonquera, en un missatge implícit que encara no pot dir “Ja soc aquí” però sí que pot dir “Gairebé soc aquí”.

Això dijous. Aquest cap de setmana hem sentit Pere Aragonès: “Hi haurà una altra dicotomia, que hem de tenir molt clara. El proper 12 de maig també ens dirimirem si qui lidera aquest país és un president de Catalunya o un delegat de la Moncloa. I aquesta decisió també és molt important.”

O Aragonès o el delegat de la Moncloa. Esquerra comença plantejant les eleccions com una tria entre independentisme o partit d’obediència espanyola, i Puigdemont no surt als missatges, només tangencialment per donar a entendre que és un home del 2017. 

Mentrestant, Salvador Illa, que va davant a les enquestes, envia missatges molt genèrics i tranquils, en els quals el subtext és legislació vigent: “S’ha de passar pàgina, perquè aquests últims anys, que hem anomenat Procés, no han funcionat. Catalunya ha de tornar a les coses. Unir i servir. I això és la democràcia, l'alternança”.

Amb tot, com que, segons aquestes mateixes enquestes que el donen per guanyador, no li donen prou diputats per governar en solitari, Illa va demanar a l’independentisme que no el vetin i el deixin governar si guanya. Sap que Pedro Sánchez governa sense haver guanyat les eleccions. Illa té un vent de cua a favor que és que pot portar el president del govern espanyol als seus mítings.

I Sánchez hi posa música de violins.

“Catalunya no avançarà mai ni sola, ni dividida. Catalunya avançarà unida. Amb els vostres compatriotes espanyols, que us estimen, no ho oblideu. Espanya estima Catalunya. I això és el que defensem els socialistes”.

No només això, sinó que Sánchez va prometre més autogovern. Com es pot prometre més autogovern si no vol un finançament singular i sense finançament l’autogovern és molt prim?

A l’espera que parli Puigdemont, Turull ha advertit que ve el tripartit. Està clar que ningú no vol parlar dels pactes que hauran de fer l’endemà amb l’excusa que es demana el vot i de pacte se’n parla, si de cas, l’endemà de les eleccions.

Mentrestant, Puigdemont sap que només amb la il·lusió que pugui fer la seva tornada no n’hi ha prou per fer un resultat que li permeti governar, i que si és percebut com el candidat estacat al 2017 i no parla de “les coses” amb projecte i equip, no farà un resultat significatiu. Ara mateix hi ha un conflicte sindical molt greu a les presons, provocat per l’inexplicable assassinat d’una cuinera atacada amb un ganivet per un intern. “Les coses” que cal per aixecar Catalunya, el primer eslògan de Pujol, el 1980.

Ara Junts està decidint els caps de llista per Tarragona, Lleida i Girona i passat Setmana Santa anunciarà el número dos, que amb aquest número 1 vigilat pels jutges és molt important. Perquè Boye va posar el llistó molt amunt quan deia que Puigdemont tornarà encara que hi hagi risc que el detinguin. A veure si el candidat ho confirma dijous que ve.

Bon dia.