L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Resar a la Moreneta'

Avui el Govern aprovarà els pressupostos al Parlament. No per sabut deixa de ser notícia: pels pressupostos mateixos, perquè la Generalitat tindrà més ingressos i, per tant, podrà gastar i invertir més. Ens gastarem 41.025 milions. És un 7,6% més que l’any passat. 

Igualment, no per sabut cal deixar de dir que aquests pressupostos estan lluny del que podrien ser si el Govern pogués disposar de la totalitat o de la major part l’esforç fiscal dels catalans. Per més que els pressupostos siguin expansius, mentre continuem lligats al règim comú de finançament autonòmic no podrem atendre millor les necessitats del país.

Des del punt de vista polític, avui és un gran dia per al president Aragonès i per a Esquerra Republicana: amb 33 diputats, i després de trencar-se el govern de coalició amb Junts, han aconseguit aprovar uns pressupostos. Això equival a any de normalitat, aquest 2023, i, segons com, dos anys de vida, si al desembre es quedessin sense suports i el Govern decidís prorrogar els pressupostos per al 2024 i, d’aquesta manera, esgotar gairebé la legislatura, que tècnicament s’acabaria el febrer del 2025. 

Però aquests dos anys es poden fer llargs. Primer perquè ara, al maig, hi haurà les eleccions municipals, on veurem si Junts, que va abandonar el Govern, encara és capaç d’aguantar-li la tirada a Esquerra. Hi ajudaria, no cal dir-ho, que Trias tornés a ser alcalde de Barcelona i que la feina que Jordi Turull està fent pel país recosint el partit donés un bon resultat, prou bo per minimitzar els efectes d’una eventual condemna de la presidenta del partit i candidata a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs. I, al desembre, eleccions espanyoles. Si es reedita el govern més progressista de la història, Esquerra pot aspirar a negociar alguna cosa, sobretot a millora en l'aprenentatge de relacionar-se amb un PSOE que no ha passat dels indults i que encara ahir maniobrava a Brussel·les per evitar que el Parlament Europeu investigués l’espionatge amb Pegasus, presentant esmenes perquè l’informe de l’Eurocambra no esmentés el Catalangate. PSOE, PP, Vox i Ciutadans van coincidir en demanar que s'eliminés el punt del text que afirmava que Espanya havia investigat 65 líders independentistes, com diu l’informe de CitizenLab, i ho deixés només en els 18 que ha admès el govern espanyol. Si tornés al Govern la dreta espanyola, Aragonès hauria de posar la Generalitat en mode resistència. 

Però més enllà dels resultats electorals, els governs estan sotmesos a tota mena d’atzars. I a Catalunya hi ha una amenaça que es veu a venir, la de la sequera.

Ahir, al Parlament, Aragonès va anunciar la convocatòria d’una cimera de l’aigua per parlar de mesures. Si les restriccions continuen, moltes activitats econòmiques quedaran tocades, els aliments es poden encarir i el malestar social pot augmentar. La qüestió de l’aigua és crucial i posarà a prova la capacitat del Govern. Les sequeres són episodis que deixen marca. Encara recordem el dia del 2008 que al conseller Baltasar, de Medi Ambient, un periodista de la ràdio li va preguntar si havia arribat a resar perquè plogués. I Baltasar, que va admetre que era agnòstic, va dir que sí, que aprofitant que va anar a un funeral a Montserrat li va dir a la Moreneta que si podia fer alguna cosa que la fes. I va ploure. La fe estarà molt bé, però encara estarà millor la feina.

Bon dia.