L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pujol, una cosa és votar Junts i l'altra fer-se'n militant'

La setmana comença marcada per València, i el que ens espera. Avui sabem que el dia de la riuada, el telèfon 112 ja estava col·lapsat de trucades de gent que temia per la seva vida. Els mecanismes de prevenció del govern valencià van fallar estructuralment. I Mazón dient que ell no tenia per què haver anat al centre de coordinació, que ja hi havia tècnics per prendre decisions. No es pot ser barrut per salvar-se d’un dinar que el perseguirà tota la vida. Després llegeixes que les comunitats governades pel PP han rebaixat l’IRPF i deixaran de recaptar 2.200 milions entre el 2023 i el 2029. Madrid deixarà de recaptar 1.000 milions, València 282 i Andalusia 255. Després no tenim diners per a una unitat d’emergències, donem diners als toros per imperatiu de Vox i, sobretot, posem el crit al cel si els catalans no paguen la seva part.

Mentrestant, el calendari ens porta una altra notícia. Ahir va fer 50 anys de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya. Va ser a Montserrat, el 17 de novembre de 1974, en total clandestinitat perquè encara faltava un any perquè morís Franco, i aquells primers convergents van pujar a Montserrat entremig de milers de barcelonistes que havien pujat a Montserrat a celebrar el 75è aniversari del Barça. 

Per això ahir vam publicar l’entrevista de l’ARA a Jordi Pujol en el curs d’un dinar, divendres passat. Pujol ja en té 94, i ni l’edat ni un recent ictus li impedeixen defensar les seves idees amb la convicció de sempre. I ara que l'hi pregunten, la idea és que dissoldre Convergència va ser un error, encara que, cap al final, la societat catalana virava cap al sobiranisme, o cap a un independentisme gens dissimulat.

"El fracàs de CDC va ser que en un moment determinat es va produir un espetec. Hi havia gent que començava a pensar que... En fi, que havíem de ser més audaços i que havíem de ser més atrevits, no? Però bé, és igual. No ho sé. Va esclatar. Crec que el que vam fer durant 30 anys va estar entre bé i molt bé. Després, doncs bé, es va produir aquest fet i la reacció que vam tenir entre tots plegats no va ser adequada. Jo no hauria dissolt CDC".

Pujol va governar durant 23 anys, dels quals 11 amb majoria absoluta, i aquell èxit és ben bé seu. De la seva obsessió pel país, del seu coneixement del país, de com va connectar amb sectors molt diferents, de com va vèncer unes esquerres sempre fortes a Catalunya… La dissolució va venir per la confessió de la deixa, en un moment en què els casos de corrupció ja eren insuportables. Pujol va pensar que explicant la deixa pagaria una penitència, però la societat havia canviat. Havia canviat tant que els convergents es van desfer d’ell i del partit. I ara que fins i tot Illa ha rehabilitat Pujol, molts són els que pensen que va ser un error dissoldre Convergència i que ja no sigui possible rehabilitar-lo. Queda Junts. Pujol no se n’ha fet, ni se’n farà, de Junts. Vota Junts, potser sense entusiasme, però Convergència va ser l’obra de la seva vida. I, curiosament, té en el socialista Salvador Illa un atent imitador d’aquella centralitat. 

Bon dia.