L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont torna a apujar l'aposta'

Carles Puigdemont ha estat entrevistat avui des de Perpinyà per Jordi Basté, i l’entrevista ha servit per entendre en quin moment personal es troba el president que és a l'exili des de fa sis anys i mig. Puigdemont sempre s’ha delit per tornar, esclar, però la diferència és que ara veu que té a tocar la possibilitat de tornar a Amer i visitar la tomba del seu pare, dormir a casa seva a Girona i entrar a Barcelona amb una certa solemnitat. Fins ara s’havia resistit a parlar d’aquestes coses. De fet, s'havia resistit a pensar en aquestes coses. I ara ja en parla obertament. Ha dit, textualment: "Tinc moltes ganes de tornar a casa”. Ha admès que l’amoïna la seva seguretat personal, i que als últims temps han augmentat les amenaces directes. Fins i tot ha desvelat què faria si li toqués ser el cap de l’oposició. Puigdemont es veu una altra vegada a Catalunya. No es perdin aquesta seqüència i el llenguatge no verbal del novament candidat a la presidència.

Basté: “¿Vostè només tornarà a Catalunya el dia del debat d’investidura?”

Puigdemont: “Efectivament. Perquè crec que l’acte del retorn d’una presidència que va ser il·legalment destituïda és un acte més de país que no de partit. I crec que s’ha de fer fora d’un context electoral.”

Basté: “¿Tant si guanya com si no pot ser president?”

Puigdemont: “Efectivament. Perquè crec que amb la llei d’amnistia, que és una condició necessària però no suficient per la resolució d’un conflicte polític, es tanca l’etapa de l’exili.”

Basté: “¿S’imagina com a cap de l’oposició?”

Puigdemont: “Honestament, no. Crec que una persona que ha estat president de la Generalitat no pot estar ni al Senat, ni al consell d’administració d’una gran empresa. I per això hi ha la llei, que preveu unes condicions com a expresident, per poder tenir una activitat pública política d’acord amb la dignitat de la institució i del càrrec. Per tant, en absolut em veig com a cap de l’oposició.

Tornar per tancar l’etapa de l’exili, políticament i personalment.

Tornar encara que no pugui ser investit, renunciar a fer oposició al Parlament i política institucional. 

Puigdemont no para d’apujar l’aposta: primer va anunciar que no aniria a les europees, ha deixat Waterloo, s’ha instal·lat a viure al nord de Catalunya, en territori francès, ara diu que segur que torna i que si no és president abandona la política activa, sense deixar de fer política perquè n’ha fet sempre. Ara mateix, en la comunicació del president afloren conjuntament el factor personal, l’estratègia de partit i el sentit institucional davant un fet històric. L’estratègia de Puigdemont és esprémer la dimensió simbòlica de la seva candidatura i el fet que el seu serà més que un resultat.

Puigdemont juga fort, però dir això és gairebé una redundància, perquè sempre ha jugat fort. Molt significatius han estat els primers titulars d'urgència després de l’entrevista a Madrid: Puigdemont afirma que abandonarà la política si no és escollit president. Fixint-se si tenen ganes de veure’l desaparèixer de la vida política. Aquesta és la fortalesa del candidat que està jugant més fort, perquè és el que més s'hi juga. És el candidat més menystingut pel sistema perquè és el més temut.

Bon dia.