L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont a la Moncloa: «La nostra oferta de diàleg és sincera»'

Diu la Guàrdia Urbana de Barcelona que la Diada va fer sortir als carrers de Barcelona 115.000 persones. 

Fins i tot en el supòsit que la xifra fos correcta, diguin-me quin partit polític o quin moviment és capaç de treure tanta gent al carrer com l’independentisme, encara. Dic “encara” per raons òbvies de cansament. O més aviat d’afartament, començant pels d’aquí. 

Ahir es va sentir de tot: “O independència o res”, “Presentarem una llista" (ANC), “No renunciem a la unilateralitat” (Junts), “Coordinació” (Esquerra), “Anem malament de temps per aprovar una llei d'amnistia”, Sumar i el PSOE surfejant l’onada del carrer amb una mena de “No m’ofegueu”, o com demana l’editorial d’El País d’avui sobre Esquerra i Junts: “Aquests partits han de ser conscients del que poden reclamar a l’altra part sense que el seu rival es quedi sense espai per mantenir viva la negociació”. I en nom d’aquesta raonabilitat es posen sobre la taula noms com els de Zapatero com el mediador que va demanar Puigdemont (ja els puc assegurar que Zapatero no ho serà, perquè seria jutge i part). Però som en aquest esquema de no ofegar el PSOE, que veu l’amnistia com una muntanya, la qual cosa ens porta un escenari segons el qual l’Estat, representat políticament pel candidat amb més possibilitats de ser investit, Sánchez, espera que l’altra banda sigui raonable i vulgui dialogar i arribar a un acord, mentre se celebra, això sí, que ara Carles Puigdemont vulgui negociar, que Puigdemont ha canviat.

Però si alguna cosa ha estat esperant Puigdemont des de l’1 d’Octubre mateix és la possibilitat de dialogar a fons amb l’Estat.

Mirin aquesta carta, de president a president, de Puigdemont a Rajoy, escrita el mateix dia que Sànchez i Cuixart van ser enviats a la presó. Hi llegiran afirmacions com ara: 

“Quan el dia 10 li vaig plantejar una oferta sincera de diàleg no ho vaig fer com una demostració de debilitat sinó com una proposta honesta per trobar una solució a la relació entre l’estat espanyol i Catalunya que fa molts anys que està bloquejada”.

“La suspensió del mandat polític de l’1 d’Octubre demostra la nostra ferma voluntat de trobar la solució i no l'enfrontament”.

“La nostra proposta de diàleg és sincera”.

“La nostra intenció és recórrer el camí de forma acordada, tant en el temps com en les formes. La nostra proposta de diàleg és honesta i sincera”.

“La prioritat del meu govern és trobar amb tota intensitat la via del diàleg”.

En una carta de dos fulls hi apareix quatre vegades el concepte “dialogar”, tres vegades el concepte “acordar” i expressions com “negociació” o “solució”. 

Puigdemont és on era: trobar la solució a una situació bloquejada. No hi ha dubte que Sánchez i ell tenen definicions diferents del que vol dir solució. Però si hi ha una possibilitat de començar a posar-se d'acord és ara.

Bon dia.