L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont es limita a recordar-li a Sánchez que no desaprofiti la negociació'

Carles Puigdemont ha entrat aquest matí a l’hemicicle del Parlament Europeu d’Estrasburg enmig d’un núvol de càmeres i micròfons (molts dels quals, espanyols) amb una idea: “No he vingut a fer-me una foto amb Pedro Sánchez”. Però veia al seu voltant gent que anava papallonejant, com si volguessin facilitar aquesta foto-oportunitat. 

La posició de Puigdemont i la del seu partit, Junts, és ambivalent. Per un cantó, ha investit Sánchez i hi estan negociant. I fins i tot, ahir, Puigdemont va ser comprensiu amb el fet que el govern espanyol no hagi aconseguit l’oficialitat del català a Europa durant la seva presidència semestral: va culpar-ne el PP i la seva mania de (cito) “espanyolitzar la política europea”. Però a l’entorn del president creuen que una cosa és aquesta nova etapa i una altra donar una imatge de renúncia. Dit d’una altra manera, aquest matí Puigdemont no volia repetir la imatge de Junqueras anant a saludar Sánchez al seu escó del Congrés, el maig del 2019, quan els presos polítics van poder sortir de la presó per unes hores per anar a la constitució de la mesa de la cambra i Junqueras i va dir allò d’”hem de parlar”.

A l'independentisme ja fa temps que li costa trobar el to. Ara té la paella pel mànec i adverteix Sánchez. Ahir, al mateix debat sobre l'amnistia al Congrés, tant Junts com Esquerra ja parlaven de la pròxima etapa: el referèndum. I aquest era també el missatge que el president Aragonès deixava en una entrevista al Financial Times. Esquerra i Junts necessiten recordar al seu electorat que estan en un procés, i li volen recordar al PSOE que aprovant l’amnistia no n'hi haurà prou per considerar que han complert la seva part del pacte. 

Però avui, al Parlament Europeu, Puigdemont, parlant a cinc metres de Pedro Sánchez (no coincidien des de l’agost del 2017, quan Sánchez ni tan sols era president), no ha esmentat l’amnistia. No calia. 

Ja li han esmentat abans a Sánchez gent com Manfred Weber, el gran valedor bavarès de les posicions del PP, que li ha citat Felipe González i la creació de la comissió d'investigació del lawfare al Congrés.

Vox li ha parlat del Front Popular del febrer del 1936 i ha acusat Lluís Companys de ser responsable de la mort de milers de persones.

Dolors Montserrat ha cridat contra l’amnistia, com en aquesta eurodiputada és habitual, i li ha posat un “zero en patriotisme”. I Puigdemont s’ha limitat a demanar a Sánchez, genèricament, que no desaprofiti les oportunitats i compleixi les seves promeses. Puigdemont només tenia un minut i ha fet servir l’exemple del català: “Fixi’s: avui jo li parlo en la seva llengua materna però no puc fer-ho en la meva. Milions d’Europeus que tenim el català com a llengua materna no podem exercir drets fonamentals en la nostra pròpia llengua perquè aquella Europa de les persones que vostè havia de defensar durant la seva presidència no ens inclou si parlem en català. La nostra llibertat d’expressió en aquesta cambra val menys que la seva. President Sánchez, les oportunitats s’han d’aprofitar quan passen, si es deixen passar de llarg per por o per incapacitat, les conseqüències mai són agradables".

Puigdemont no ha volgut contestar a la dreta i l’extrema dreta i li ha recordat a Sánchez que estan negociant i que n’espera resultats. 

Bon dia.