L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont és l'excusa, la raó és Catalunya'

Precisament perquè aquest és un espai d’anàlisi política no podem perdre de vista que l’activitat dels polítics opera sobre una societat sotmesa a tota mena de contratemps.

Per exemple, ahir el Banc Central Europeu va posar el preu del diner al 4,5% per lluitar contra l’encariment de preus, però esclar, entre altres conseqüències va encarir la hipoteca dels que la tenen a tipus variable. La bona notícia és que diuen que la d’ahir podria haver estat la darrera pujada. 

I en el capítol general de desgràcies em sembla que n’hi haurà prou de recordar que ahir milions de persones de l’àrea de Barcelona vam rebre una estrident alerta de Protecció Civil en forma de simulacre. El mòbil, que és l'objecte en què tenim dipositada la nostra vida, ens recorda que no sempre estem a resguard de les catàstrofes que veiem per televisió que passen en altres latituds.

I després hi ha la situació política. La setmana que ve farà dos mesos que hi va haver eleccions a Espanya i encara no hi ha govern. I aquest cop, com que la governabilitat depèn que el PSOE i Junts arribin a un acord, la dreta, la ultradreta i una part del socialisme espanyol tornen a cridar que Espanya està en perill, que Espanya es trenca, només perquè Sánchez vol ser president.

Que quedi constància que ho diu gent com Aznar, que també pactava per sobre de les seves possibilitats i deia que parlava català en la intimitat per ser president de govern. Que això que Espanya es trenca ho diuen sempre. Quan s'aprova un Estatut, quan s'ensenya en català, quan es parla català al Congrés… Però tot això que diuen de la humiliació d’haver de pactar amb un fugat com Puigdemont només és una excusa, una gran excusa. Ara ja tenim prou recorregut històric per saber i afirmar que per a aquesta gent, en el fons, és l’existència mateixa de Catalunya la que trenca Espanya. I així és molt difícil, per no dir impossible, fer res.

Bon dia.