L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La pugna Esquerra-Junts entra en una nova dimensió'

2992 visualitzacions

This browser does not support the video element.

Avui remarcaré dues qüestions. L’una és molt evident, la guerra bruta del president Rajoy i del ministre Fernández Díaz contra persones de Catalunya. L’altra és una remor de sempre però que ara està augmentant de volum: la pugna Junts-ERC a partir del moment en què Junts fa valer els seus vots decisius per negociar a Madrid.

Sobre la guerra bruta. El mèrit de les informacions que publiquen La Vanguardia i Eldiario.es és que han provat amb documents la relació policia patriòtica - ministre - president del govern en la guerra bruta contra catalans rellevants, sobretot de l’òrbita convergent, per atacar la por que els feia el gir de Pujol, que si Pujol girava i deia “ja no tinc motius per oposar-me a l’independentisme” molta gent fes el mateix pensament. I van anar per Pujol, l’empresari de la construcció Felip Massot, Sol Daurella, Carles Vilarrubí, Carles Sumarroca, el fiscal Rodríguez Sol, Jaume Camps o Macià Alavedra.

Cargando
No hay anuncios

El més greu és que al final del document en què surten els noms d’aquestes persones sota el títol de Propuesta de investigación por informaciones recibidas s’hi llegeix: “Nota: “las informaciones recibidas figuran en su mayor parte en internet y no se han podido contrastar hasta el momento”.

O sigui, no tenien res, només el que sortia a Google, i com a les dictadures van decidir anar per ells. Ells també vol dir Jaume Giró, Artur Mas, Xavier Trias i Sandro Rosell (el que Mas en diu el triangle Generalitat-Ajuntament-Barça). És que avui es publica que Villarejo va alertar que la informació sobre Rosell (que va estar-se dos anys a la presó) era falsa.

Cargando
No hay anuncios

Ara, esclar, la pregunta és: l’Estat, la Fiscalia General de l’Estat, pensa presentar una querella? Algun jutge actuarà d’ofici? O l’Estat pot fer el que vulgui si es tracta de defensar la unitat d’Espanya? Sí, ja sé el que estan pensant: que sí, que l’Estat pot fer el que vulgui. Si va muntar els GAL al País Basc, què no faria a Catalunya, on l’amenaça no era violenta. Només des d’un profund sentit de l’estat de dret el poder judicial podria actuar contra el president del govern espanyol. Per tant, aquest silenci sobre el que va fer el govern de Rajoy es fa amb el consentiment explícit o silenciós de la majoria. 

Quan l’ara president Sánchez diu que cal “investigar la trama del PP fins a les últimes conseqüències”, un recorda que el govern espanyol va fer servir Pegasus per espiar els telèfons d’independentistes, amb permís judicial. Però és que ara s'ha provat que es van crear proves falses per enviar gent a la presó, i això ho fan les dictadures.

Cargando
No hay anuncios

I sobre la pugna Esquerra-Junts. La notícia que el PSOE s’obria a redactar una llei orgànica pel traspàs de les competències d’immigració a la Generalitat ha desfermat les hostilitats. Junts aconseguia negociar una competència i el Govern havia de bascular entre celebrar la possibilitat de tenir més poder i malfiar-se del mètode i de les intencions, amb les acusacions que el discurs de Junts és com el de l’extrema dreta. I Junts ve a dir que això només és el començament, que anirà per la cessió dels tributs, mentre Esquerra ha de calcular quant pot tibar la corda a Madrid sense trencar la de Catalunya, on governa en minoria. Perquè l’impacte dels set vots de Junts en la política espanyola està sent gran, escoltin el que va dir ahir Feijóo: “Per a Pedro Sánchez, el president de la Generalitat és Puigdemont. Potser que, com ells diuen, sigui el president a l’exili, però l’interlocutor no només pels temes de Catalunya sinó pels temes de política general és Carles Puigdemont. I Puigdemont ha aconseguit el seu objectiu en el moment que va marxar d’Espanya, que el govern el reconegui com el president de la Generalitat, i ho lamento pel president legítim actual, el senyor d’Esquerra Republicana, ho lamento profundament, però el menysteniment és molt fort”.

El diagnòstic del PP és interessat, esclar, però la competència Esquerra-Junts ha entrat en una nova dimensió.

Cargando
No hay anuncios

Bon dia.