L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El PSOE, Junts i la trampa del raspall'

Si tenen uns taps per a les orelles d’aquells d’escuma, per protegir-se del soroll, ja se’ls poden posar. Demà a les 10 h Sánchez serà rebut per Felip de Borbó, que molt probablement li encarregarà la formació de govern. A partir d’aquell moment la dreta udolarà cada dia contra l’amnistia i, més concretament, vindram a udolar-nos a les orelles, a Barcelona, Feijóo, Ayuso i tot l’estol que els acompanya.

I el PSOE, si vol veure Sánchez investit, ja es pot preparar per fer empassar als seus votants la píndola de l’amnistia i la negociació d’una consulta o, com van firmar Esquerra i Junts al Parlament, el compromís per "treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum”.

En aquest sentit, la situació és la següent: El PSOE no voldria soroll des de l’independentisme que li posés les coses més difícils; Esquerra pugna per igualar el protagonisme de Junqueras al de Puigdemont en les negociacions; Òmnium és allà on era, amb l’amnistia i Xavier Antich aguantant els xiulets després del discurs de Dolors Feliu, de l’ANC, a la commemoració de l’1 d’Octubre, que a Òmnium han trobat demagògic, i Puigdemont que diu que no vol “malvendre's per solucions personals”, com seria l’amnistia per a ell i uns quants centenars de persones més. O sigui, la desunió habitual.

Encara un altre actor, el president Aragonès, insisteix en la consulta, que és una posició interessant, perquè, per un cantó, al donar per feta l’amnistia –que no està feta–, rebaixa mèrits a Puigdemont, i per l'altre avisa el PSOE que els vots d’Esquerra a Sánchez no es poden donar per descomptats.

I és que en aquest tauler de conveniències electorals és molt interessant aquest peça que firma David Miró des de Madrid: Creix el malestar del PSOE amb Esquerra, perquè els socialistes creuen que els republicans “han entrat en mode pànic”, “apunten Junqueras com el responsable de la deriva” (no han agradat gens les seves declaracions a les portes del Congrés dient que l’amnistia ja estava pactada), i diuen que els de Junts, “amb els quals les negociacions avancen a bon ritme, són més seriosos”.

A veure, les negociacions no van a bon ritme. Estan protegides per la discreció, això sí, però van a poc a poc, i a Junts, aquests elogis dels socialistes se’ls prenen amb distància. Recorden que el PSOE s’ha passat quatre anys dient-los trumpistes per contrast amb el seny d’Esquerra, de manera que ara no cauran en la trampa del raspall. Ja saben quina és. És una expressió del president Tarradellas: a Madrid tenen un gran raspall, i quan hi va un català que els interessa, el raspallen, i el català en qüestió torna molt cofoi. Aquí tothom juga les seves cartes, però com que els jugadors de la partida fa anys que seuen a la mateixa taula, es coneixen de memòria.

Bon dia.