L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'PSOE-Junts més a prop en l'objectiu de dèficit, encara lluny en els pressupostos'

EL PSOE ha escoltat Junts. Es van reunir a Ginebra i després de les votacions perdudes de la setmana passada, el govern de Pedro Sánchez ajorna la votació de l’objectiu de dèficit prevista per a demà, perquè creu que hi ha possibilitat de posar-se d’acord amb Junts, que vol que l’Estat doni a les autonomies més marge per endeutar-se del total de marge que Europa dona a Espanya. El PSOE havia dit que no es podia donar més marge a les comunitats autònomes i ara… sembla que sí que es pot.

Això que el PSOE escolta Junts fa avui titulars d’obertura a les portades:

“El PSOE es mou per salvar els comptes amb Junts”, “Sánchez endarrereix els pressupostos per donar una altra oportunitat al diàleg amb Puigdemont”, “L’Executiu evita un altre revés al Congrés i fa gestos als de Puigdemont. Els socialistes confien en encarrilar la legislatura”.

És exactament així. A Junts creuen, cito textualment, que “el PSOE ho vol tot a low cost i especula amb el temps” i que “finalment han entès que tal com estan acostumats a fer les coses, amb Junts no funciona” i que la reunió de Ginebra del cap de setmana passat “va servir perquè el PSOE entengués ara que han de negociar amb Junts”. Pot semblar una evidència que el PSOE ja ho sabia, però a Junts creuen que fins ara “no havien actuat en conseqüència i que se n’han adonat massa tard, encara que els ho havien dit des del primer dia a cada reunió”. 

Igualment, un negociador de Junts admet que no és veritat que el PSOE amenacés amb no afavorir l’aplicació de l’amnistia si Junts no els votava els comptes, i que “ni tan sols ho van insinuar”. 

Tot això vol dir que el PSOE segur que podrà aprovar els pressupostos de l’any que ve? No, peça a peça, recorda Junts. Per tant, ara els de Puigdemont esperen una proposta de l'objectiu de dèficit, mentre creuen que els pressupostos encara estan lluny. 

Sobre l'objectiu de dèficit, que Madrid en diu “la senda d’estabilitat”, el 2014 els socialistes van aprovar el repartiment del sostre de despesa a terços (Estat, autonomies, i administració local) i que Junts els va fer veure que el repartiment que ara proposen els socialistes és pitjor que el proposava Montoro, del PP, quan era ministre d’Hisenda. 

El govern espanyol multiplica els gestos amb Junts. No sembla casual que Espanya torni a demanar al Parlament Europeu que s’hi pugui fer servir el català. En una carta de fa una setmana, el ministre espanyol d’Exteriors, Albares deia: “Aquest és un element prioritari per al meu país i és un element essencial de la identitat nacional espanyola”. I també es reactiven les comissions d’investigació al Congrés sobre l'operació Catalunya i sobre els atemptats de les Rambles i de Cambrils de l’agost del 2017.

Parlant del català a Europa, com diu el nostre corresponsal a Brussel·les, Gerard Fageda, cop dur d'Estrasburg a Espanya per com tracta el català. Un informe del comitè d'experts del Consell d'Europa mostra una "profunda preocupació" per la sentència dels tribunals espanyols que imposa un mínim del 25% de castellà a les aules de Catalunya. Recorda que obligar totes les escoles a fer almenys un 25% de classes en castellà és contrari a l'article 8 de la Carta, que fa referència al dret a rebre l'ensenyament en la llengua minoritzada o regional.

I atenció, consellera d’Educació: L'informe lamenta que "l'educació secundària no s'imparteixi sempre en català". "El català no és la llengua habitual amb la qual els professors es comuniquen a secundària”.

Algunes coses belluguen i belluguen per a bé. 

Bon dia.