L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ni provocador ni original'

L’atac de l'Iran a Israel fa més petita qualsevol realitat més pròxima que puguem analitzar aquí. La famosa Cúpula de Ferro del cel va desviar el 99% dels míssils i drons llançats diumenge a la matinada, però ara el món està pendent de l’abast de la resposta d’Israel. 

En aquestes condicions, les eleccions basques, que són diumenge que ve, o les catalanes del 12 de maig, o qualsevol altra previsió informativa esdevé menys rellevant.

I tot així, és la nostra previsió. Aquest cap de setmana hem tingut Puigdemont afirmant que si hi ha un pacte PSC-PP perquè no hi hagi un govern independentista a Catalunya retirarà el suport a Sánchez a Madrid. Mentrestant, Aragonès, tercer a les enquestes, continua burxant els dos candidats que li van al davant. Diu que el projecte d’Illa és Espanya i que el projecte de Puigdemont és Puigdemont, i que el d’Aragonès és Catalunya. Però més enllà del que pugui dir Aragonès, el que li passa en aquestes eleccions és que tothom, a Catalunya i a Madrid, està pendent del resultat de Puigdemont, i el seu protagonisme no es pot evitar. En parla tothom. En parla Ciutadans, partit que viu amb inevitable resignació la seva pròxima desaparició del Parlament però que es resisteix a fer desaparèixer de la vida política el seu estil desagradable i suposadament provocador, que vam poder comprovar en l’últim acudit que van tenir: aquest cartell fet a partir d’una fotografia que no ha existit, en què Puigdemont i Sánchez encaixen les mans amb un estelada al darrere. Avui en parlem per explicar que està fet amb intel·ligència artificial.

De fet, es tracta d’un fotomuntatge, que no demana gaire interpretació: Sánchez saluda el fugat a qui deu la presidència i el somni humit de detenir-los en una picada d’ullet al votant. Que enginyós. En realitat no, no és gens enginyós, a part de no ser gens digne. La dreta nacionalista espanyola no té gaire imaginació i no surt d’aquí. Un cartell com aquest ja el va inventar La Razón l’any 2004, quan després de la reunió de Carod-Rovira amb ETA, la va fer realitat en aquesta portada en què al darrere de tots dos interlocutors hi posava Zapatero, aleshores president espanyol.

Del 2004 al 2024 han passat vint anys i cap idea nova que no sigui criminalitzar l’adversari, sobretot si defensa la realitat nacional de Catalunya, és influent i té pactes a Madrid. Amb aquest devessall d'idees s’entén que Ciutadans estigui a punt d’acomiadar-se de tots vostès.

Bon dia.