L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Protegir el president Puigdemont'

Dimarts, dia en què estarem mirant de cua d’ull el consell de ministres, no fos cas que aprovés els indults als presos polítics. Els indults obren una escletxa de llum en anys i panys de foscor en la sortida política del contenciós Catalunya-Espanya. Un escletxa, només. Fins i tot el president Montilla deia ahir que “els indults no són la solució però poden ajudar a resoldre una part dels problemes que tenim”. I en què consisteix la solució? Per a nosaltres és evident: que els catalans puguem decidir el nostre futur polític, inclosa l’opció de la independència. I fer-ho sense la coacció que significa tenir presos, exiliats i tota mena de perseguits per la justícia i pel Tribunal de Comptes.

Per això, és una amarga coincidència aquesta d’avui: A l’exconseller d’Interior Miquel Buch li demanen sis anys de presó. Haurà d’anar a judici per prevaricació i malversació de diners públics. La Fiscalia l’acusa d’haver fitxat com a assessor del departament d'Interior un mosso d’esquadra perquè continués fent d’escorta de l’expresident Carles Puigdemont a l’exili, i demana que li imposin sis anys de presó i fins a 27 d’inhabilitació. La pena sol·licitada per a l’exconseller és més alta fins i tot que la que la Fiscalia demana per a l’agent, a qui vol que s’imposin quatre anys i mig de presó i 23 d’inhabilitació. La tesi és que el mosso, que era el cap de l’àrea operativa de la unitat de Presidència del grup d’escortes dels Mossos d’Esquadra, va marxar amb Carles Puigdemont a l’exili. La unitat d’afers interns del cos li va obrir un expedient i el va traslladar a la comissaria de Martorell. La Fiscalia creu que l’agent va continuar aprofitant els dies de vacances i d’afers personals que acumulava per fer d’escorta de Puigdemont i que, un cop es van acabar, Buch el va fitxar com a assessor perquè continués cobrant per protegir l’expresident. 

Per entendre del que estem parlant, sis anys de presó és més del que el fiscal pot demanar per una agressió  sexual. A part que, com sempre, cal anar al fons de les coses. El president Puigdemont no és només que mereixi protecció com a expresident, sinó que la necessita. La protecció de Puigdemont és una qüestió de dignitat institucional (i no és normal que els Mossos se n’ocupin?), però també d’indiscutible necessitat. Al president a l’exili se l’ha demonitzat tant que no es pot descartar que algun intoxicat de propaganda i nacionalisme el vulgui atacar. Però, no ho oblidem, Puigdemont és l’espina clavada de l’aparell judicial que compleix amb l’ordre de l'“¡A por ellos!” i per tant la seva protecció l’importa molt poc, l’únic que vol és portar-lo a Madrid per poder-lo condemnar a una pena de presó de dos dígits. 

I què dir de la persecució del Tribunal de Comptes, que busca responsabilitats milionàries? Mirin aquest tuit d’Alex Mas, professor a la Universitat de Princeton: “El meu pare, l’economista Andreu Mas-Colell, s’està enfrontant a una situació injusta i increïblement complicada. [...] Ell no va tenir res a veure amb l’organització del referèndum o amb els fets que s’hi van produir. [...] I ara, sis anys després d’haver-se jubilat, pot ser objecte d’unes multes molt dures [per part del Tribunal de Comptes]". Si l’estat espanyol vol quedar retratat internacionalment per la venjança del Tribunal de Comptes, que burxi Mas-Colell, un home que gaudeix de prestigi acadèmic, especialment als Estats Units.

En honor a la veritat, igual que subratllo la voluntat venjativa de l’estat amb els independentistes, no puc deixar de remarcar que l’Audiència de Barcelona ha obert la possibilitat que l'escopeter de la Policia Nacional que va treure un ull a l’activista Roger Español l’1-O amb una pilota de goma i la resta d’agents del dispositiu siguin condemnats per un delicte més greu de lesions intencionades, amb una pena que podria arribar fins als dotze anys de presó. El jutge que investiga les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona durant el referèndum havia fixat que el cas s’havia de jutjar només per un delicte de lesions per imprudència. 

El tribunal ha tingut en compte un dels últims informes aportats a la causa per les acusacions, en què els Mossos d’Esquadra van fer un seguiment de l’escopeter que va disparar la pilota de goma que va ferir Español. L’informe conclou que l’agent va disparar almenys dues vegades contra l’activista.

Parlàvem de solució, oi? Doncs un primer pas és anivellar la balança de la justícia espanyola i tenir el coratge polític d’impedir que el Tribunal de Comptes persegueixi la gent impunement. Si no, qualsevol cant a la concòrdia no només quedarà desmentit, sinó que encara provocarà més ressentiment.  

El nostre reconeixement as que treballen a primera línia del covid-19, i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.