L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El Procés després d'escoltar Josu Ternera amb l’Évole'
Aquesta és l'última anàlisi del 2023 i l’enregistrem just quan Pedro Sánchez acaba de substituir la vicepresidenta Nadia Calviño per l’andalusa María Jesús Montero i posa de ministre d'Economia Carlos Cuerpo, que fins ara era el secretari general del Tresor. A Cuerpo li ha fet, doncs, una promoció interna, i a Montero l'ha encimbellat tant que cal posar-la en la futura línia successòria.
La notícia d’aquesta crisi de govern no aconsegueix tapar, però, la polseguera que ha aixecat el pacte del PSOE amb Bildu per l’alcaldia de Pamplona.
Feijóo ha dit que el PSOE “ha deixat de ser un partit d’estat” i la dreta mediàtica diu que l’acord Bildu-PSOE és un “pacte encaputxat”. I que això és l’inici de l'annexió de Navarra al País Basc. Però Sánchez, que continua actuant per necessitat, posa la directa (amnistia, pacte amb Bildu) ara al començament de la legislatura. Ara ha fet alcalde un polític de l’esquerra abertzale, però si l’any que ve, que hi ha eleccions basques, el PSOE ha de triat entre el PNB i Bildu, Sánchez tindrà més incentius per pactar amb el PNB que amb Bildu, perquè el PNB seria un soci natural del PP si no fos per Vox. La dreta espanyola necessita allargar la tragèdia d’ETA i oblida conscientment que Bildu rebutja la violència als seus estatuts i s’ha acostat a les víctimes.
A propòsit d’ETA, després de veure l’entrevista d’Évole a Josu Ternera, encara m’ha semblat més clara la sobreactuació de l’Estat, del rei, de la dreta, dels jutges i dels mitjans de comunicació espanyols en relació amb el Procés. Perquè a l’entrevista Ternera parla de “conflicte” entre Euskal Herria i l’Estat, mentre van sortint a la conversa els atemptats de Saragossa, de Vic i d’Hipercor, i admet errors, parla del mal que van causar, un mal, com ell mateix diu, “irreversible”.
Que algú gosés i encara gosi equiparar el terrorisme que va causar més de 800 morts amb el Procés, que ignorés la pulsió democràtica del referèndum, que ordenés càrregues policials contra urnes, que acusés per rebel·lió i condemnés per sedició i no fes política, al costat de tot el que va fer ETA, és una vergonya.
I l’última reflexió del 2023. Avui fa un any dèiem: “El govern espanyol ha pactat la reforma del Codi Penal per pura necessitat d’estabilitat i pensant en el futur. Aquesta és l’habilitat de Sánchez, vestir de diàleg el que és, bàsicament, necessitat electoral". I dèiem que Sánchez “apareix com el guanyador del 2022”. Si això ja era així fa un any, què els puc dir ara, el desembre del 2023, en què Sánchez ha salvat una presidència que tenia perduda amb la intuïció inspirada d’avançar les eleccions al juliol. D’aquell avançament n’ha penjat l’amnistia (també aprovada per necessitat) que pot fer tornar a Catalunya Carles Puigdemont, Toni Comín i Marta Rovira l’any que ve. Puigdemont, per cert, fa anys avui, 61, i ja és el setè aniversari que celebra fora de casa. Només per això promet un capítol important de la vida d’aquest país.
Que tinguin un bon any nou.