L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'És molt probable que dimarts que ve no hi hagi ple d'investidura'

La setmana comença forta, sota l’impacte del manifest que uns 300 militants d’Esquerra han firmat demanant una "renovació general de la cúpula dirigent", és a dir, enviant un missatge, sense citar-lo, dirigit a Oriol Junqueras.

En el manifest, els signants demanen el mateix que Marta Rovira: una "transició interna tranquil·la" que suposi un relleu en tots els lideratges de la formació. Entre els signants hi ha Laura Vilagrà, Roger Torrent, Sergi Sabrià, Ester Capella, David Mascort, Meritxell Serret, Natàlia Garriga, Ernest Maragall, Alba Vergés, Marta Vilalta, Joan Puigcercós i Ernest Benach.

És un cop molt dur per a Junqueras, que comprova públicament que un grup molt qualificat de dirigents del partit no vol que continuï. Demanen “una renovació general de la cúpula dirigent, per conduir l'organització cap a un model més coral i col·lectiu, més transparent i amb més participació de la base militant, de l'estructura territorial i dels actius del municipalisme republicà”.

Aquesta és una cruïlla en la vida d’Esquerra. Com n’hi ha hagut d’altres en un partit amb 93 anys d'història. Aquesta, a més a més, té un component personal profund, gairebé dramàtic: Junqueras té la convicció personal que després d’haver-se passat tres anys i mig a la presó i de continuar encara inhabilitat, té dret a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Esquerra s'enfronta a un llarg pròleg del congrés del partit, el 30 de novembre. 

Aquest manifest, que per si sol ja seria notícia de portada, arriba una setmana abans que Esquerra hagi de prendre una gran decisió: donar suport a Illa o a Puigdemont en la investidura que podria celebrar-se de demà en vuit, l'endemà de Sant Joan, al Parlament. Pedro Sánchez està fent-li a Esquerra el que David Miró avui anomena “l’operació Moixaines”. Ahir va lloar el sentit de responsabilitat d’Esquerra i va parlar d’oferir a Catalunya un finançament singular compatible amb la negociació dels diners amb totes les comunitats del règim comú. Això no es fa ni un any, imaginin-se en una setmana, que és el que falta per a una possible investidura d’Illa.

Per si de cas, qui ha contestat no ha sigut Esquerra, sinó Puigdemont, que en una llarga piulada aquest matí es posa les mans al cap perquè Sánchez parli ara de finançament singular només perquè Illa pugui ser president. Doncs potser no és just, però, president Puigdemont, així és la política, què li haig de dir. Aznar va oferir el 30% de l’IRPF a Pujol per ser investit. 

En aquestes condicions, el president del Parlament, Josep Rull, començarà demà els contactes per saber si ha de convocar ple d’investidura per dimarts que ve.

Amb una Esquerra en crisi oberta de lideratge, on els favorables a fer president Illa són una minoria, i amb unes promeses de Sánchez sobre el finançament singular que estan molt verdes, segons les diverses fonts consultades, aquest matí sembla altament improbable que dimarts que ve hi hagi cap ple d’investidura, perquè ni Illa ni Puigdemont tindrien prou vots. Tot és molt incipient. Sincerament, no es veu un debat d’investidura, perquè no sembla que ni el PSC ni Junts puguin dir a Rull que tenen els vots. Què farà aleshores Rull? Signar un acte equivalent, és a dir, començar a fer córrer el rellotge? Tampoc no ho sembla, perquè hi ha dos candidats que en algun moment han dit que volen sotmetre’s a la investidura i que podrien arribar a reunir els vots. Per tant, aquest matí els podem dir que tenir un nou president de la Generalitat anirà per llarg.

Bon dia.