L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els pressupostos i el joc del PSC'

Comença la setmana de la cimera hispano-francesa, aquest dijous que ve a Barcelona. A veure, aquesta cimera no té gaire més valor que qualsevol altra d’aquest estil bilateral que se celebren sovint. Aquí, el valor afegit li ha posat Pedro Sánchez quan l’ha convertit en propaganda del que ell en diu el final del Procés. I es va passar de frenada a consciència, perquè sabia que el president Aragonès hi assistiria. Allò de “jo sí que puc anar a Barcelona i, a sobre, vindrà el president de la Generalitat”. I tot i així, va convertir la cimera en publicitat. Per això Esquerra es va veure obligada a reaccionar i a tenir Aragonès saludant Macron i Junqueras manifestant-se a la porta amb l’ANC, Òmnium, Junts, etc.

La salutació Sánchez-Macron-Aragonès serà dijous al matí. Però aquesta setmana també hem d’estar al cas del que passi amb els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2023, perquè aquest cap de setmana va sortir el santcristo gros, una reunió Aragonès-Illa, celebrada gairebé en secret, que va acabar sense acord.

Oficialment, la situació és la següent: el Govern continua negociant amb Junts i PSC. Amb Junts és difícil que arribi a un acord, però el cert és que els contactes continuen i la negociació amb els socialistes està més madura. Per això a Palau diuen que l’escenari està molt obert, tot i que creuen que l’acord podria arribar aviat. 

Ho diuen perquè en qüestió de números i de partides pressupostàries, l’acord amb el PSC és total. Aquí el problema és la insistència dels socialistes en voler el compromís del Govern de fer el Hard Rock (de fet, els tràmits per fer-lo van avançant) i un suport del Govern a l’aeroport i la B-40. Per què els socialistes estiren tant la corda, si fa dos mesos que negocien amb el Govern? El PSC està aprofitant la situació perquè parlem d’ells, per situar-se al centre de la política catalana, per recordar que van guanyar, per subratllar la debilitat parlamentària d’Esquerra, i per dir-li que ni per un moment es pensi que per més que el PSOE depengui dels vots d’Esquerra a Madrid, ells pensen deixar de posar-li les coses difícils a Catalunya. 

Tot això és la política, ja ho sabem. Però estan en joc els pressupostos d’aquest any, amb milers de milions d’euros més que l’any passat, en un moment difícil. I resultaria estrany que Salvador Illa, que ha fet de la seva imatge de polític responsable un segell de marca, ara no apliqués aquest sentit de la responsabilitat a un acord que fa dos mesos que està negociant. Per això penso que, de moment, encara estem en la fase de fer-l'hi molt difícil al Govern per acabar pactant i dir, al final, que gràcies al PSC hi ha pressupostos. Una altra cosa seria poc responsable.  

Bon dia.