L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pressupostos: Esquerra i comuns busquen una sortida d'emergència'

Avui és 11 de març i, per tant, avui fa vint anys dels atemptats de Madrid, en què el terrorisme de signe islamista va assassinar 192 persones. Aquell drama, gestionat amb una gran mentida pel govern d’Aznar, va provocar la victòria electoral del PSOE de Zapatero tres dies després. 

Com va ser possible aquell tomb? Doncs perquè la gran mentida va caure sobre una altra gran mentida anterior: la de la guerra de l’Iraq. I perquè Aznar havia convertit la vida social i política espanyola en un malson de divisió. Gairebé tot el que no era PP era ETA. Cinc dies abans dels atemptats, Aznar va dir en un míting: “O hi ha un govern del PP o hi ha una coalició de pancartes, de Zapatero, de comunistes i independentistes que cada matí mengen per esmorzar galetes de rancor i d’odi”.

Si els sembla que la frase podria ser pronunciada avui, vint anys després, és perquè aquella guerra cultural continua, de manera que a Espanya mani el PP fins i tot quan governa el PSOE (recordin el “qui pugui fer alguna cosa, que la faci”). 

Mentrestant, falten 48 hores perquè el Parlament voti els pressupostos i a l’hora en què els parlo encara no hi ha acord entre el Govern i els comuns. Aquest cap de setmana, Jéssica Albiach ha dit: “Ho intentarem fins a l’últim minut”. Hi ha hagut reunions, n’hi ha avui i n'hi haurà les que calguin perquè hi ha més de 2.600 milions més que l’any passat als comptes, molts dels quals a Educació, i qui frustri l’acord molestarà molts dels seus votants. A part que, políticament, tant a Barcelona com a Catalunya i a Espanya socialistes, Esquerra i comuns saben que es necessiten i es necessitaran per governar.

Hi ha marge per a l’acord? Sí. Hi ha qui m’ha dit aquest matí que hi havia un 50% o 55% de possibilitats d’acord. Sembla com si Govern i comuns vulguin l’acord, però no sàpiguen sortir de la posició a què han arribat. Continuïn atents a les pantalles.

Bon dia.