L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El president vol competir amb Madrid'
Deixant de banda que el món és molt gran i no s’acaba a Madrid, disputar el lideratge a la capital de l’Estat recorda aquella competició de fa mig segle de "a veure qui tenia més cotxes matriculats". Aquells temps ja han passat
El president Illa és avui a Madrid, on presenta a Espanya el seu conegut pla perquè Catalunya torni a liderar l’economia espanyola. La conferència es titula "Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida",que és aquell pla de destinar 18.000 milions d’euros a inversions en cinc anys, del 2025 al 2030, perquè Catalunya torni a ser el motor econòmic d'Espanya.
Sobre això, algunes consideracions: ja vam dir que Catalunya continua sent el motor econòmic d’Espanya. Només cal veure els esquinçaments de vestidures quan s’ha de plantejar un model de finançament que sigui just amb l'esforç fiscal que fem a Catalunya. D’on surt això de “tornar a ser”? Doncs del fet que el 2023 Madrid va aportar el 19,6% del PIB espanyol i Catalunya el 18,8%. Catalunya va caure a aquesta segona posició el 2017. És difícil que Madrid no vagi al davant quan es beneficia de l’efecte capitalitat, quan tots els trens i carreteres passen per Madrid, quan s’executen més del 100% de les inversions previstes. Només cal veure com Madrid ha buidat tota l’Espanya que té a 300 o 400 quilòmetres a la rodona.
L’aproximació d’Illa vol ser hàbil: competir amb Madrid vol dir que Catalunya torna Espanya, que Catalunya té un horitzó espanyol de comparació, i dir que vols un creixement compartit és una manera d’acusar Ayuso d’insolidària mentre dius que el teu creixement no amenaça a ningú perquè tothom se’n podrà aprofitar.
La realitat és ben diferent: l’Espanya radial, el fet que encara no estigui acabat el Corredor Mediterrani, per exemple, no són casualitats: l’Estat planifica Espanya amb una visió madrilenyocèntrica. Sentin en quin to parla de Rodalies el ministre de Transports, Óscar Puente, esbroncant diputats catalans.
"Trobo a faltar, davant d'aquesta cataracta d'esdeveniments relacionats amb el vandalisme ferroviari, alguna condemna per part d'algú a Catalunya. Vull recordar-los... sí, sí, sembla que no els importa; vull recordar-los que més de la meitat dels actes de vandalisme que succeïxen a tota la xarxa ferroviària espanyola es produeixen a l'àrea de Barcelona, més de la meitat. Hem tingut tallada cinc mesos la comunicació entre Tarragona i Barcelona, per les obres a Roda de Berà, i semblava que s'acabés el món. Ens hem gastat 30 milions d'euros en un pla de transport alternatiu que tampoc era suficient, és a dir: expliquin-nos què prefereixen vostès, que tallem i treballem o que treballem mentre estem prestant el servei?, perquè aquesta és una disjuntiva important que jo crec que haurem de debatre, més enllà de parlar de caos, etc., etc."
Cal tenir un barra de campionat per dir que no estàvem contents amb el pla d’autocars: si no saben fer ni un pla per suplir el servei durant unes obres que no són resultat de cap urgència sinó que ells mateixos saben quan comencen i quan acaben, per què crida? I què vol dir “nos hemos gastado”? No, no, ens els hem gastat nosaltres, que són diners dels impostos que han de remeiar ara la falta d’inversió de molts anys. I el vandalisme. Quan els usuaris no tenen informació, quan les pantalles se’n van a negre, quan una senyora cau a la via perquè l’andana és a les fosques, quan els trens van tan plens que no es poden tancar les portes dels vagons, és culpa del vandalisme? Però si no saben guardar els trens de manera que no els pintin. En comptes de mostrar empatia amb els milers d’usuaris als quals destrossen els horaris cada dia, parlen amb xuleria.
Deixant de banda que el món és molt gran i no s’acaba a Madrid, disputar el lideratge a la capital de l’Estat recorda aquella competició de fa mig segle de "a veure qui tenia més cotxes matriculats". Aquells temps ja han passat.
Bon dia.
