L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'És una pregunta molt espanyola'

Mentre continua el compte enrere i a la campanya li queden quatre dies, van passant coses importants. El Banc Sabadell li ha contestat que no al BBVA.

En aquest article que firma el nostre cap d’Economia, l’Albert Martín, hi trobaran la millor explicació a la negativa del banc que presideix Josep Oliu. Ser absorbit pel BBVA (perquè això acabaria sent una absorció, no una fusió entre iguals, perquè el BBVA és molt més gran) significaria perdre llocs de treball, un centre de decisió, i un banc molt ben connectat amb les empreses catalanes. Per no parlar de la pèrdua de competència que perjudicaria els clients de banca. En cas d’absorció, el 75% del mercat financer espanyol estaria en mans de tres bancs a raó d’un 25% cada un, aproximadament: CaixaBank, Santander i el BBVA-Sabadell. El no d’ahir no vol dir que l’operació s’hagi acabat. El BBVA ha de decidir si millora l’oferta o si li fa una opa al Sabadell, que seria la primera vegada que això passaria a Espanya.

De la campanya, tots els partits estan buscant indecisos o abstencionistes, sobretot Esquerra, que fa frontera amb PSC, Comuns, Junts i la CUP. I Illa ha rebutjat la possibilitat d’abstenir-se per facilitar la investidura de Puigdemont, per més que Puigdemont amenaci amb fer caure Pedro Sánchez, i al PSOE diuen que volen Illa de president malgrat els costos que pugui tenir al Congrés. Normal: vostès només han de pensar una cosa per entendre-ho: si a sobre d'haver amnistiat Puigdemont, Sánchez el fa president, no trobarà un lloc on amagar-se. 

En aquests supòsits, el menys difícil seria un tripartit, però Esquerra no en vol ni sentir parlar i, de fet, Puigdemont no para de preguntar a Esquerra si està disposada a investir-lo.

Una cosa poden tenir per segura: el resultat no està escrit, depèn de nosaltres els votants, i per fer govern entraran en joc criteris que ara mateix potser no considerem. O sigui que no donem per feta una repetició electoral. I aquí és on vull compartir amb vostès una resposta futbolera. És d’un vell conegut, Luis Enrique. El seu PSG juga avui l’accés a la final de la Champions. Li van preguntar què passaria si perdia. I va saltar: “Aquesta és una pregunta molt espanyola, molt amb el vostre estil. Anem al cantó negatiu, què pot ser el pitjor? Que no passem, no? Doncs continua la vida. Sortirà el sol, quan surt el sol a París és meravellós. Nosaltres, com a esportistes i, com a la vida, si no passem a la final aplaudirem el rival, encara que no ho mereixi, el felicitarem. Ens aixecarem un altre dia fotuts, però amb orgull, pensant que m’aixeco una altra vegada i ho torno a intentar i l’any que ve ho tornaré a intentar, ser a la final. Aquest és l’objectiu”.

Com a plantejament de vida no està malament.

Bon dia.