L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'PP: la policia va tractar els manifestants com si fossin CDR'

Ningú no sap si avui es tancarà l’acord que el PSOE i Junts estan negociant a Brussel·les, però la voluntat d’arribar-hi hi és i, per tant, tard o d’hora -més d’hora que tard- s’acabarà produint. “Treballem per tancar-lo cada vegada que ens reunim, però els esculls no han desaparegut del tot”, diu un dels negociadors.

Els esculls són sabuts: Junts vol que hi entrin més casos que els que va pactar Esquerra, i ho justifica amb això que ha fet el jutge Manuel García-Castellón de treure’s ara de la màniga una imputació per terrorisme contra Carles Puigdemont i Marta Rovira. Ha tingut quatre anys per instruir la causa i, casualment, ara que s’està pactant l’amnistia ha trobat un mort (el ciutadà francès víctima d’un infart a l’aeroport del Prat) i vol convertir una protesta en terrorisme, perquè el terrorisme no entra en l'amnistia.

El que diuen a Junts és que “això de l’Audiència Nacional demostra que la llei s’ha de blindar molt bé, perquè la repressió no ens esclati a la cara després de la llei”.

Mentrestant, a Madrid, aquesta nit hi ha hagut manifestacions davant la seu del PSOE que la Policia Nacional ha acabat dissolent amb pilotes de goma i gasos lacrimògens i hi ha practicat detencions. No s’ho perdin, el PP diu que “la policia va tractar els manifestants com si fossin CDR”.

Els incidents augmentaran. El PP ha cridat a manifestar-se contra l’amnistia diumenge vinent a totes les capitals de província, davant els ajuntaments. Feijóo ha volgut fer de rei Felip de Borbó quan en el discurs del 3 d’octubre del 2017 va dir que els catalans no estarien sols.

L’ofensiva de la dreta contra la possibilitat que Pedro Sánchez sigui investit i ells es quedin una altra vegada a l’oposició ve del Consell General de Poder Judicial i dels contumaços bisbes espanyols, encapçalats pel cardenal Rouco Varela (aquell prelat de mirada fosca i expressió sinistra que sortia a manifestar-se de bracet del PP). Tots semblen haver atès la crida que va fer José Maria Aznar la setmana passada: “Què es pot fer? Doncs qui pugui parlar que parli, qui pugui fer que faci, qui pugui aportar que aporti, qui es pugui moure que es mogui, qui pugui intentar... Cadascú amb la seva responsabilitat ha de ser conscient de la situació de crisi en què ens trobem”.

L’argument rere les paraules d'Aznar és que es trenca l’estat de dret. Doncs no, tot és perfectament legal. La llei l’aprovarà el Congrés (no el govern) i pot acabar a Europa, o sigui, que tota una gamma de tribunals s’hi hauran de pronunciar. Això és, també, l’estat de dret.

Aquí tenim el de sempre: la dreta no governa i Catalunya és perfecta com a excusa per tornar a la Moncloa, perquè la paraula Catalunya opera des d’una posició psicològica privilegiada: el prejudici excloent, la discriminació multisecular per raó d’origen.

Mentrestant, el Financial Times adverteix el PP: “La grandiloqüència de l'oposició sobre la traïció no fa res per alleujar les tensions i és un carreró sense sortida política per al PP si només es veu amb l'extrema dreta".

I elogia la valentia de Sánchez: L’amnistia, diu, “és adequada per a Catalunya i per a Espanya. [Els problemes] Mai no es resoldran només amb l'actuació dels fiscals i dels tribunals. Esquerra Republicana, el més moderat dels dos partits secessionistes, ja ha abandonat la unilateralitat. Si el més dur Puigdemont i el seu partit Junts per Catalunya fossin persuadits de fer el mateix, seria un gran pas endavant”.

I, segons el president Pere Aragonès, el Papa li va dir ahir que “el millor camí és el diàleg”. Pere a Sant Pere, ahir. 

És curiós: Espanya se n’ha anat tan enllà, que la policia reprimeix la dreta quan es manifesta i ara qui ha de tenir por dels tribunals és el PSOE. I tot per una amnistia que, vista des de Catalunya, és un peix al cove. Gros, però peix al cove.

Bon dia.