L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com pot ser que tot passi pel centre d'Espanya?'

Ahir hi va haver a Barcelona un clam pel Corredor Mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar que el ministeri de Foment vagi per feina. 

Va ser un clam endreçat, d’ordre. Només el diré que hi havia els coneguts independentistes Miquel Roca, Javier Godó, Josep Sánchez Llibre i Josep Oliu. I els coneguts empresaris valencians pancatalanistes Vicente Boluda (que va ser president del Madrid) i Juan Roig (el de Mercadona). I que hi havia els presidents de Catalunya, el País Valencià i Múrcia. I va ser tan d’ordre que fins i tot hi va anar la ministra a la qual li estaven fent el reclam, la ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà, la catalana Raquel Sánchez.

O sigui que tot estava controlat. 

Però ironies a banda, diguin-me quantes reivindicacions polítiques poden unir en un mateix acte un president independentista, un de socialista i un del PP. Què és el que pot fer que Boluda, partidari d’"ofrenar noves glòries a Espanya", es pregunti en veu alta "com pot ser que tot neixi i passi pel centre d'Espanya?". I que Roig digui: "Hem trigat tres hores a venir de València a Barcelona en tren. Per anar de València a Madrid és una hora i mitja, i de València a Alacant és infinit".

Què ho fa això? La butxaca. La constatació que per més que us diguin que Espanya és el país més descentralitzat del món, les infraestructures es continuen pensant en radial. A l’Estat tant li fa que per la costa que va d’Algesires a Portbou es produeixi el 50% de la riquesa espanyola. L’objectiu de l’Estat és connectar Madrid amb totes les províncies per alta velocitat, i buidar Espanya. I gastar en AVE com no ha gastat cap país del món excepte la Xina, i abandonar Rodalies, menyspreant el temps de la gent, la butxaca de la gent i les empreses i el medi ambient. Tot per Madrid i la radialitat. 

Això és exactament així. És més, aquesta negació de les infraestructures a Catalunya i València, i al Mediterrani, s’ha fet contra la història, contra l’economia i, en definitiva, contra el sentit comú.

Mirin aquest mapa:

És la Via Augusta que van fer els romans fa dos mil anys. Aprofitant les planures de prop de la costa, van fer el traçat que permetia travessar els Pirineus i arribar a les portes d’Àfrica pel Mediterrani. Ja està inventat, de fa dos mil anys. A començament dels anys seixanta, el Banc Mundial li va dir al règim de Franco que si volia modernitzar l'economia havia de fer autopistes, i també on les havia de fer. A Madrid? No pas. Els sona el concepte autopistes del Mediterrani? Doncs això és el que es va fer: una cinta per treure a Europa tota l’horta i la fruita i la indústria.

I el 2012, la Unió Europea va decidir crear el Corredor Mediterrani. 

Una via ferroviària per on han de passar passatgers i mercaderies, que començaria a Algesires i acabaria a Ucraïna.

Ara mirin els tres mapes junts:

El de fa dos mil anys, dels romans; el del Banc Mundial dels anys seixanta, que ni el franquisme es va atrevir a discutir; i el de la Unió Europea de començaments d’aquest segle. És de sentit comú. Què ha fet Espanya? Centralitzar-ho tot a Madrid.

No ens quedem en la queixa. Entre altres coses, perquè té mèrit que amb una mà lligada a l’esquena, les economies de Catalunya o el País Valencià siguin de la mida que són. I perquè som especialistes en autogols. 

Però quan el senyor Boluda es torni a preguntar "com pot ser que tot neixi i passi pel centre d'Espanya?" se li ha de dir que potser ell creu en Espanya, però que Espanya no creu en ell, ni li importa gaire.  

Bon dia.