L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El que pot dir Puigdemont la setmana que ve'

Totes les mirades de la política espanyola estan posades en Puigdemont. La barreja de perseverança seva a l’exili i de casualitat de mal resultat electoral però amb un paper aritmèticament clau en la investidura, l’han colocat al centre de la política espanyola.

I com que Junts i Puigdemont mateix callen, els silencis es poden interpretar de moltes maneres.

El president a l’exili va piular ahir des de Brussel·les per dir que dimarts que ve explicarà quin és el marc en què es mou Junts per negociar la investidura. Ho farà en el curs d’una conferència. Puigdemont té desenes de peticions d'entrevistes però s’ha estimat més controlar cada paraula d’aquest moment tan delicat i per això s’ha decidit per la conferència.

I què hi dirà? Compte, perquè això és molt important: Puigdemont no dirà què demana a la negociació, no dirà quines són les propostes de negociació, sinó les condicions en què Junts vol que es desenvolupi la negociació. Per exemple: discreció, com fins ara. Pagament per avançat, com fins ara, com el català al Congrés i carta del ministre d’Exteriors espanyol al Parlament Europeu pel català a l’Eurocambra. I grup parlamentari propi al Congrés.

I llavors que quedi clar que la investidura va amb la legislatura. Que van alhora. Que Junts no negociarà per investir Sánchez si no està segur que pacta uns objectius que s’han d’assolir durant la legislatura. Si no hi ha acord per fer no hi haurà acord per investir. Per la investidura, amnistia. Per la legislatura, la consulta, la resolució definitiva del conflicte. En certa manera, Junts està dient al PSOE que té el seu propi marc conceptual sobre cap a on portar els objectius de la legislatura i que si el PSOE es queda en el marc habitual d'una lectura restrictiva de la Constitució, no cal ni que ni s’hi posin, a negociar.

Ja es veu que Junts ha de deixar clar que l’acord és difícil, perquè si no, el PSOE viu massa còmode en “o jo o la ultradreta”. I El PSOE també s'està fent el dur: ahir van dir que la proposta el lehendakari Urkullu de fer una convenció bilateral de l'Estat amb Euskadi, Galícia i Catalunya, que no, que no la veuen. Tampoc la veu Esquerra (Marta Rovira) i el Govern (Laura Vilagrà). Per això, també, tothom mira a Waterloo.

Bon dia.