L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Les possibilitats d'acord estan al 50%'

Avui és 27 d’octubre i per tant, falta un mes perquè s’esgoti el termini per investir Pedro Sánchez. Estem més a prop o més lluny de l’acord? Balanç de la setmana: dimarts passat, després del pacte PSOE-Sumar, si senties els socialistes el teníem a tocar. Avui divendres, després de sentir Pere Aragonès a l’acte de la CECOT a Sant Cugat, som més lluny: “Compromís d’eliminació del dèficit fiscal que pateix Catalunya. Compromís per a un traspàs integral de Rodalies que permeti una millora de la mobilitat absolutament imprescindible. Compromís per posar en mans de la ciutadania de Catalunya totes les eines per construir un futur de prosperitat i de llibertat. Per tant, pensem en gran, posem-hi tota l’ambició”.

Esquerra ha decidit avisar perquè les negociacions sobre finançament amb la ministra Montero no van bé. A Esquerra diuen que el PSOE ofereix cacauets i vol que els hi surti barat. 

A Junts diuen que a les negociacions hi ha turbulències fortes i, malgrat tot, consideren que les possibilitats que hi hagi un acord són, en aquests moments, del 50%, perquè hi ha coses que van en la bona direcció i n’hi ha d’altres que no.

Ahir, a Sant Cugat, també va parlar el ministre Bolaños. És un gest cap a la negociació que el ministre anés al Vallès. I ell també va parlar de la possibilitat de fer un gran acord, però que per a això caldria valentia: “Res gran en política es fa ràpid, o es fa amb soroll. Res gran en política es fa sense treball. Treball dur i discret. Però els asseguro que valdrà la pena. Perquè estem parlant d’un acord que garanteixi el millor dels futurs per a Catalunya”.

De quina valentia parla Bolaños? És fàcil d’entendre, sobretot en el cas de Puigdemont, que avui fa sis anys va portar la declaració d’independència al Parlament. I ara, en canvi, està negociant la investidura d’un president espanyol. Això és girar un transatlàntic. Com es fa compatible la no renúncia a l’1 d’Octubre amb un acord amb un partit que diu que de referèndum res de res? 

Vegin aquest tuit de Puigdemont, aquest matí mateix: “Hem de procurar que tot allò que fem no comporti renúncies ni deconstrueixi el que vam començar a bastir ara fa sis anys, malgrat que a alguns els sembli poc i a d’altres els sembli massa”. 

Com es fa això? Com es pacta sense renunciar, si en tot pacte hi ha renúncia?

Com que el termini es va escurçant i els negociadors guarden silenci, tothom hi està dient la seva. Els empresaris espanyols estan en contra de l’amnistia, els catalans a favor, però amb condicions. Per exemple, el Cercle d’Economia.

Ja els ho explicàvem ahir, avala l’amnistia, però demana renunciar a la unilateralitat. I avui, en aquesta pàgina que veuen, hi ha una entrevista molt interessant amb Jaume Guardiola, el president del Cercle. Reclama un gran pacte PP-PSOE per resoldre la crisi territorial a Espanya i diu que caldria fer un nou Estatut que resolgués el problema del dèficit fiscal (22.000 milions) a Catalunya. En concret el Cercle diu: "El nostre país està conformat per unitats amb un sentit de pertinença molt marcat, que a Catalunya i al País Basc s’identifica com un sentiment nacional". La Generalitat hauria de tenir facultats "exclusives" en llengua, ensenyament, cultura, dret civil propi, ordenació territorial i organització interna de l'administració autonòmica per blindar la qüestió de la identitat. I alhora proposen una reforma del finançament autonòmic que es basi en la "bilateralitat" entre Catalunya i l'Estat i que vagi en la línia del País Basc i Navarra. També reclamen que es compleixi l'Estatut, que estableix que la inversió de l'Estat a Catalunya hauria de ser "proporcional" al seu PIB. 

El que demana el Cercle ho pactaria el PP? Ho pactaria el PSOE? Perquè aleshores resultaria que això que els contraris al Procés n’han dit “la dècada perduda” per Catalunya, seria culpa dels que es van oposar a un Estatut que volia superar alguns dels problemes que continuen sense superar-se. És a dir, fins i tot les solucions més enraonades i assenyades també semblen impossibles. Aquest és el problema. Acabo. La guerra de Gaza arriba en forma de simulacre a l’estació de Sants. Vull dir que l’alerta antiterrorista ha portat els Mossos a fer un simulacre d’atemptat a Sants aquesta matinada, davant les càmeres perquè ho veiem els ciutadans i ens sentim protegits, i que ho vegin els terroristes i se sentin vigilats, que demà tenim un Barça-Madrid. Negociacions amb fons mundial de drama.

Bon dia.