L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Què portes a la bossa? Per la frivolitat, a la por'

Per començar, dues notes de política catalano-espanyola. Aquesta tarda, el Parlament pot reprovar la consellera Paneque per Rodalies, si prosperen les resolucions que en aquest sentit han presentat Junts, Esquerra i la CUP. Que reprovin una consellera no vol dir que hagi de plegar, només és com una taca a l’expedient del govern d’Illa. Trobo que aquest moviment parlamentari és un error, per prematur i per injust. Prematur perquè precisament Paneque ha demostrat estar a sobre del problema. I injust perquè el gruix del problema és Renfe, és Adif, és el ministre Puente, és Espanya. Ara bé, Paneque ha d'enfrontar-se a Renfe, a Adif; enfrontar-se vol dir treure'ls els colors amb les escales i els ascensors que no funcionen, amb els trens espatllats, i aconseguir una millorar immediata d’allò que pot millorar immediatament, i que no cal tenir “paciència” (com va demanar la consellera) per veure-ho solucionat. Si les escales, els ascensors, la neteja, els trens de Ferrocarrils de la Generalitat són correctes, per què no ho poden ser els de l’Estat?

L’altre tema és Cospedal i Camacho. Està gravada fent guerra bruta contra Catalunya. Pot haver mentit, i el Codi Penal diu que és delicte el que Cospedal i Camacho van fer. Cospedal ha sortit gravada en un altre àudio del 2014 dient que Rajoy li ha dit una cosa sobre Bárcenas, amb qui no ha fallat la comunicació. És escandalós. Ordenarà Pedro Sánchez que hi entri la Fiscalia? De moment no ho està fent. 

I després hi ha el gran teatre del món. Quan encara no ens havíem refet del kit de supervivència, surt la comissària de gestió de crisis de la Unió Europea, Hadja Lahbib, i es grava en un vídeo imitant aquestes celebritats que expliquen a les revistes de moda què porten a la bossa.

No sé si és que no en saben més o si és que abusen de la frivolitat precisament perquè en parlem. Ahir, intentant arreglar-ho, va dir que el vídeo només pretenia evitar, si venen mal dades, moviments de pànic irracionals com la compra de paper higiènic durant la pandèmia.

Ja tenim aquí, doncs, la por, la preparació psicològica per al pitjor en un continent acostumat a la pau, i els eufemismes. Fa un segle en deien “ministeri de la Guerra”, després en van dir “ministeri de Defensa”, ara Sánchez més que de Defensa s’estima més parlar de “seguretat”. Sánchez admet que no sap a què ens enfrontem; a Rússia, sí, però quan i com, en quina forma de conflicte. I promet impossibles: augmentar la despesa militar, perdó, de seguretat, sense tocar la despesa social. Difícil de creure. I tot això sense passar pel Congrés, no fos cas que perdés votacions. Doncs resulta que ahir mateix el govern laborista britànic va anunciar retallades en ajudes socials per augmentar la despesa militar. Ah, i no en diuen retallades ni austeritat, en diuen “renovació”. Tot en nom d’una cosa que sona bé, “defensa comuna europea”, però tots sabem que el rearmament no té sostre, sempre pots estar gastant més en defensa perquè mai no et sents prou segur i, per tant, és una assegurança relativa de seguretat.

Per defensar-se de Rússia, sí, però també dels Estats Units, que ens han declarat la guerra comercial.

Trump va firmar ahir aranzels del 25% per als cotxes no fabricats als Estats Units. La mesura no afecta Seat ni Cupra, que no exporta cotxes als Estats Units, però això és una sotragada mundial. Per què ho fa, això, Trump?

No es perdin aquest article que publiquem avui de la catedràtica d’economia de Yale Pinelopi Goldberg, que diu que “potser l'estratègia de Trump no beneficia els Estats Units, però és que la cosa no va d’això. El propòsit és perjudicar els altres”, perquè els Estats Units estan més preparats, són més grans i tenen més recursos interiors per resistir una guerra comercial que no pas altres països.

Expliques tot això i Paneque i Cospedal queden lluny, oi? Aquest és el món que tenim.

Bon dia.