L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Policies infiltrats pel govern més progressista de la història'
“Se persiguen hechos y se trabaja en prevenir para crear un espacio donde decir lo que uno quiera y vivir como se sea más feliz". A sobre, cinisme amb final feliç de conte infantil.
Segur que estan al cas d’aquell policia que es va infiltrar en moviments socials de Sant Andreu, a Barcelona. Era el segon policia inflitrat, que se sàpiga, després d’aquell altre que es va infiltrar a les joventuts d’Esquerra.
Doncs bé, ahir li van preguntar pel cas al ministre de l’Interior, Grande-Marlaska; va ser en seu parlamentària, al Senat. En concret li van preguntar si aprovava "la infiltració de policies als moviments socials i les relacions sexuals com a via per accedir a informació íntima de les persones investigades".
La resposta del ministre ja se la poden imaginar:
“Li dic que les dones i els homes que conformen les forces i els cossos de seguretat de l'Estat compleixen en totes les seves actuacions els principis de legalitat i que els valors constitucionals formen part del seu dia a dia, perquè garanteixen per imperatiu constitucional i legal l'exercici dels nostres drets i llibertats, garantint no sols la persecució dels delictes, sinó també la prevenció d'aquests, i generant un espai perquè vostè i jo, tots nosaltres, puguem exercitar, dins de la diversitat, els nostres drets amb tranquil·litat”.
Això, naturalment, és un bla-bla-bla, el tipus de resposta oficial amb què no dius res i no t’enganxes els dits. I, de fet, al no negar-ho, es pot deduir que ho sabia, o que si no ho sabia, ho aprovava.
És greu. Per més que no anem amb el lliri a la mà i que no ens estranyi que un estat espiï els seus ciutadans (encara que sigui un estat de dret), quan es descobreix cal exigir responsabilitats. I el ministre no només no les ha assumit, sinó que s’ha protegit amb frases buides, mentideres i cíniques.
Que no es persegueixen ideologies… Per favor. Que s’havien infiltrat per prevenir la comissió de delictes. Els van infiltrar en moviments socials d’esquerra i independentistes. El biaix ideològic és molt clar. Això és Orwell. Això és el Gran Germà. Hi havia algun manament judicial? I el govern espanyol no pot desmentir que l’han enviat a una ambaixada pagant-li 10.000 euros al mes per treure’l del mig i agrair-li els serveis prestats? Això ho fa el govern més progressista de la història?
“Se persiguen hechos y se trabaja en prevenir para crear un espacio donde decir lo que uno quiera y vivir como se sea más feliz". A sobre, cinisme amb final feliç de conte infantil. Avui, al Congrés, Gabriel Rufián li ha dit això a un Pedro Sánchez que no sabia on mirar:
"Els pregunto, on és el seu límit moral? On és el seu límit ètic? Perquè això no solament és una amenaça a llibertats polítiques, ideològiques... sinó també, segons sembla, sexuals. Un consell, si segueixen així, aquests que aplaudeixen venen. Segon consell, la pròxima vegada que vulguin infiltrar algú en alguna organització criminal, els dono idees: Partit Popular, Fundació Francisco Franco o Zarzuela".
Són bones idees.
Bon dia.
