L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els plans de Lluís Llach i la moció de Feijóo amb Junts'

Poques vegades, des que fem aquesta anàlisi diària, havia vist la troca tan embolicada. Bàsicament, perquè el PP creu que està en joc la presidència de Sánchez, i Puigdemont creu que té opcions ara o en una repetició electoral, a tornar a ser president de la Generalitat. I les dues aspiracions s’estan creuant amb les eleccions europees de diumenge i la constitució de la mesa del Parlament de Catalunya de dilluns que ve. Al voltant d’aquest calendari hi ha un condicionant molt important: l’amnistia. La llei està aprovada, sí, però el BOE encara no l’ha publicat, com si els socialistes s’esperessin a fer-ho després de les eleccions d’aquest diumenge per no donar arguments a Vox. Entre els jutges que han d’aplicar-la hi ha resistències i el nou president de l’ANC, Lluís Llach, ja diu que estem sota un cop d’estat judicial.

La troca es va embolicar molt ahir, quan Feijóo, fidel al seu costum de complicar-se la vida durant les campanyes electorals, va parlar de fer-li una moció de censura a Sánchez. La cosa va anar així.

Susanna Griso: "¿És ciència-ficció pensar que si el PP aconsegueix una victòria rotunda a les eleccions europees es plantegi presentar una moció de censura a Pedro Sánchez i que Junts hi pugui votar a favor?"

Feijóo: “Si la majoria social es convertís en majoria electoral, i el 9 de juny envia un missatge, entenc que tots els ciutadans veurem més a prop el final del túnel. Quines eines farem servir? Doncs totes les que considerem oportunes. ¿La que vostè esmenta és una eina? Doncs, sí! Però per fer-ho cal tenir el context adient i pensar que pot ser útil en aquest context”.

La idea del PP és que si guanya les eleccions europees els espanyols hauran desautoritzat Sánchez, i per tant tindria sentit fer-lo caure en una moció de censura (amb una moció de censura va caure Rajoy). Problema: perquè Feijóo guanyés la votació i es convertís en president necessitaria alhora els vots de Vox i de Junts, o com diuen a Madrid, els vots de Puigdemont. Com es poden imaginar, Puigdemont considera que el plantejament de Feijóo és delirant. ¿El PP vol els vots d'algú que vol ficar a la presó? No té sentit. Però alhora, això és política, i a Junts ja li va bé que el PSOE tingui un punt de preocupació per la cadira a causa de la posició de Junts, els vots del qual pugen de valor. Amb tot, a Junts recorden que aquí qui de moment sí que ha pactat amb el PP és el PSC, per fer alcalde Collboni i impedir un govern Junts-Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona amb Trias d’alcalde, i que si ho van fer a Barcelona ho poden fer al Parlament. 

Com els deia, dilluns s’ha de constituir la mesa. Esquerra és la núvia més desitjada del PSC i de Junts. Junts li oferiria la presidència a canvi d’un suport posterior a la investidura de Puigdemont, i els socialistes igual però per fer president Illa. Esquerra ja va dir ahir que prefereix Junts perquè havent-hi encara diputats a l’exili no és el mateix que la presidència del Parlament estigui en mans independentistes que socialistes. El que passa és que calen els vots d’altres partits per assegurar el resultat.

I parlant d'embolicar la troca, un nou actor entre en escena. Lluís Llach, que va ser diputat de Junts pel Sí, ara torna a la primera línia política, com a president de l’ANC.

Què vol fer Llach? 

Ho expliquem en aquesta pàgina: res de llistes cíviques per competir electoralment amb els partits, col·laboració amb entitats com ara Òmnium i la Plataforma per la Llengua en lluites en què tinguin més recursos i expertesa i, sobretot, tornar a mobilitzar la gent, encara que això li costi multes o presó o exili. Mobilitzar-la en el sentit que si continua passant el temps i no hi ha una reacció en temes com els trens, la llengua i el finançament, al final no quedarà país. Llach creu que la resistència a aplicar l'amnistia, fins i tot a publicar-la al BOE, és un senyal evident que estem sota un cop d’estat judicial.

Lluís Llach té 76 anys, acaba d’escriure un altre llibre, està entregat a la seva fundació del Senegal, va plegar de cantar fa 17 anys i ja té la feina feta, però ha estat sensible a allò de “Lluís, això només ho pots arreglar tu”. I aquí està, conseqüent amb la lletra de tantes cançons seves, com aquella que diu que fe no és esperar. 

Bon dia.