L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La persecució policial contra l'independentisme que continua descobrint-se'

El judici a Laura Borràs s’acabarà aquesta setmana. Ahir va declarar, i dimecres sentirem les conclusions definitives. Ahir Borràs i els seus advocats van aplicar allò que la millor defensa és un bon atac: que la gestió dels contractes va ser cosa dels funcionaris del departament de Cultura i que els correus en què hauria donat instruccions per fraccionar contractes van ser mal custodiats i que van ser alterats. Ara correspon al jutge decidir si aquests arguments tenen prou força per estalviar-li una condemna a la presidenta del Parlament suspesa. Però abans d’acabar, Borràs fer un breu al·legat polític del qual destaquem aquesta idea: la investigació judicial va anar avançant a mesura que la seva carrera política va anar agafant més dimensió. Això és una evidència que difícilment canviarà la sentència del jutge, però que retrata un moment de la vida d’aquest país: els poders i institucions de l’Estat estan fent un sobreesforç, a vegades al marge de la llei, per desacreditar polítics escollits democràticament, ciutadans amb tots els drets, però independentistes.

Mirin: avui La Vanguardia publica que un jutge obre la primera causa sobre l’operació Catalunya i que imputa el comissari Villarejo per la trama que hauria portat Sandro Rosell a la presó durant dos anys. Rosell es va querellar contra quatre agents i exagents de la policia, i la Fiscalia ha considerat que un jutjat de Madrid és competent per instruir aquesta querella, que, per tant, tira endavant.

En paral·lel, aquest cap de setmana hem sabut que la Fiscalia Anticorrupció demana 15 anys de presó per a qui va ser ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz pel cas Kitchen, el muntatge policial per espiar Bárcenas, que era tresorer del PP, i ocultar proves del finançament il·legal del PP. 

Doncs bé, avui El País publica tot de missatges de WhatsApp entre els caps del ministeri de l’Interior en què es conspirava per atacar la família Pujol, Xavier Trias, Convergència, però també Ada Colau o Íñigo Errejón, a còpia d'inventar-se mentides i fer-les publicar per premsa amiga, per exemple els comptes de Trias a Suïssa, que mai van existir. El País parla de “cacera policial” contra Podem i l’independentisme. 

Tot això no ens ve de nou, però va sortint a la llum. No estic comparant el cas dels contractes de Borràs amb els muntatges policials de l’operació Catalunya, però quan la seguretat de l’Estat, el funcionament del ministeri de l’Interior, arriba a ser qualificat per la Fiscalia com a delictiu, és evident que els ciutadans en general, i els independentistes en particular, no poden estar segurs que els seus drets siguin respectats com ho haurien de ser en la democràcia plena que es proclama.

Bon dia.